Actualitat

Què és un autoconsum col·lectiu?

Divulgació

01/07/2026

Un autoconsum col·lectiu instal·lat en un institut del Penedès

Comparteix

WhatsApp LinkedIn Facebook

Com funciona i com els desenvolupa L’Energètica

Una mateixa teulada pot generar electricitat per a diversos edificis. L’autoconsum col·lectiu permet compartir aquesta energia i fer arribar els beneficis de les renovables a equipaments, habitatges i empreses de l’entorn. Però com funciona? Com es decideix quanta energia rep cadascú? Com aplica aquest model L’Energètica? Ho expliquem amb 10 preguntes i respostes.

1. Què és un autoconsum col·lectiu?

És un sistema que permet que diversos consumidors comparteixin l’electricitat generada per una o més instal·lacions properes. En el cas de l’energia solar -el més habitual-, les plaques poden estar situades a la coberta d’un edifici i abastir tant aquest immoble com altres punts de consum associats. La diferència respecte de l’autoconsum individual és que la generació es comparteix entre diversos subministraments.

2. Cal tenir plaques solars a cada edifici?

No. Un dels avantatges d’aquest model és que permet participar en un autoconsum sense disposar d’una coberta adequada per instal·lar-hi plaques. Per exemple, una instal·lació situada en un institut pot compartir la producció amb un centre d’atenció primària o altres equipaments propers, sempre que compleixin els requisits per associar-s’hi.

3. A quina distància poden estar els beneficiaris d’un autoconsum col·lectiu?

En les instal·lacions de fins a 5 MW, la distància entre la generació i cadascun dels consumidors associats ha de ser inferior a 5 quilòmetres. Aquesta distància -que en els darrers anys ha anat augmentant ja que inicialment eren 500 metres i després 2 km- es mesura en línia recta entre els equips de mesura, sobre el plànol. Evidentment, no cal construir cap línia -s’aprofita la xarxa existent- i els equips de mesures registren la generació i els consums.

4. Com es decideix quanta energia rep cadascú?

Els percentatges de repartiment, anomenats coeficients, es fixen en activar l’autoconsum. Poden ser constants o variar segons les hores, per adaptar-se millor a les necessitats de consum de cada participant. Ara bé, no s’ha de confondre el coeficient amb el percentatge de cobertura de la seva demanda elèctrica que, evidentment, dependrà de quanta electricitat necessiti durant les hores de producció.

5. Què passa quan no hi ha sol o la producció és insuficient?

Els edificis continuen connectats a la xarxa i obtenen del subministrament habitual l’electricitat que els falta. L’autoconsum cobreix una part de les necessitats energètiques; no implica, per si mateix, ser autosuficient ni desconnectar-se de la xarxa.

6. Per què és interessant compartir energia entre equipaments públics?

Perquè permet aprofitar les cobertes aptes -no tots els edificis es poden aprofitar- per generar electricitat renovable que beneficiï diversos serveis públics. A més, els equipaments poden tenir horaris de consum complementaris: un centre educatiu, un centre sanitari o una residència no necessiten electricitat de la mateixa manera.

Autoconsum col·lectiu a l'Institut Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat
Autoconsum col·lectiu a l’Institut Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat

7. Com funcionen els autoconsums col·lectius de L’Energètica?

L’Energètica ha apostat de manera prioritària per aprofitar els instituts com a element central per a la seva política de desplegar autoconsums col·lectius arreu de Catalunya. A partir d’instal·lacions fotovoltaiques d’una potència pic mitjana d’uns 100 kWp, l’electricitat es reparteix entre l’equipament educatiu i altres edificis com centres d’atenció primària, parcs de Bombers, comissaries dels Mossos d’Esquadra o oficines de treball, entre altres.

8. Quants autoconsums col·lectius té en marxa L’Energètica?

A novembre de 2026, L’Energètica té un total de 45 consums col·lectius activats i en ple funcionament. En aquest sentit, cal recordar que a banda de licitar, adjudicar i construir la instal·lació fotovoltaica, el procés de legalització i connexió es pot allargar durant mesos. 41 corresponen a instituts -tres a altres equipaments-, vuit són al Vallès Occidental i cinc al Bages -les comarques amb més instal·lacions- i donen servei a un total de 70 edificis públics. A més, L’Energètica ha posat activat una quarantena d’autoconsums individuals més.

9. Cada autoconsum només cedeix electricitat a un sol equipament?

No. En molts casos se cedeix l’electricitat a dos, tres o, fins i tot, quatre equipaments més. En contraposició, també hi ha models on un edifici rep electricitat de dos o tres autoconsums col·lectius. Tot plegat, provoca que en ciutats amb moltes instal·lacions es configuri una autèntica xarxa. Destaca l’exemple de Terrassa que, conjuntament amb Matadepera, té en funcionament o legalització un total de 14 instal·lacions -que sumen una potència conjunta de més de 3,5 MWp- i que donen servei a 13 edificis públics més: des del Museu de la Ciència i la Tècnica al Complex Egara, la seu central dels Mossos d’Esquadra.   

10.  Tots els autoconsums han de ser amb teulades solars?

No, l’autoconsum es pot establir amb qualsevol classe d’instal·lació de generació renovable. En el cas de L’Energètica, a banda de cobertes en teulades, ara s’explora el potencial de pèrgoles, especialment en aparcaments. Ara bé, també es podria aplicar en parcs solars sobre terreny, projectes eòlics o hidràulics, malgrat que la legislació preveu diferències en funció de la tecnologia, la potència i la tipologia de connexió.

L'Energètica
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.