Què és la repotenciació d’un parc eòlic?
01/08/2026
Més energia neta amb menys aerogeneradors
Els primers parcs eòlics catalans ja estan arribant al límit de la seva vida útil i afronten una nova etapa amb la repotenciació. L’evolució tecnològica permet substituir les màquines antigues per un nombre molt més reduït d’aerogeneradors i, al mateix temps, incrementar la producció d’electricitat renovable. Els projectes del Baix Ebre i Trucafort, participats per L’Energètica, exemplifiquen aquesta transformació. Ho expliquem amb 10 preguntes amb resposta.
1. Què és la repotenciació d’un parc eòlic?
És la renovació d’un parc mitjançant la substitució dels aerogeneradors antics per equips moderns. Les noves màquines -de més potència i alçada- permeten aprofitar millor el vent i generar més electricitat en un emplaçament que ja acull una instal·lació eòlica. El projecte també pot comportar l’adaptació de les infraestructures elèctriques i dels accessos.
2. Per què cal renovar els parcs més antics?
Amb els anys, els equips es desgasten, augmenten les necessitats de manteniment i pot resultar impossible trobar recanvis. Alhora, la tecnologia ha evolucionat molt des de la construcció dels primers parcs. El parc Baix Ebre, el més antic encara en funcionament al nostre país, té models de la històrica cooperativa catalana Ecotècnia de només 150 kW de potència. En canvi, a Catalunya ja s’han instal·lat aerogeneradors de 6 MW i se’n tramiten de 7, quasi 50 vegades més.
3. Com es pot produir més electricitat amb menys aerogeneradors?
Els aerogeneradors actuals tenen rotors més grans, que capten el vent en una superfície més àmplia, i poden arribar a altures on aquest és més favorable. Segons la patronal EolicCat, de mitjana, els parcs eòlics reformats passaran a Catalunya de 2.000 a 2.500 hores d’aprofitament. En aquest sentit, cal distingir entre potència, expressada en megawatts (MW), i producció, mesurada en megawatts hora (MWh) o gigawatts hora (GWh). Malgrat mantenir la potència o augmentar-la poc -és el més habitual tant per facilitar la tramitació com per les limitacions de la xarxa-, l’increment de l’electricitat generada acostuma a ser molt important.
4. Ja s’ha repotenciat algun parc a Catalunya?
Sí. Les Colladetes, al Perelló. La repotenciació ha substituït els 54 aerogeneradors originals per sis de nova generació de 6 MW -i se n’han afegit dos mitjançant una ampliació-. El conjunt de l’actuació permet passar d’una producció anual de 74 a 133 GWh, un increment aproximat del 80%.

5. Quin paper hi juga L’Energètica?
L’Energètica és copropietària de dos dels parcs pioners: Baix Ebre -amb una participació del 32%- i Trucafort, amb quasi un 10%. Tots dos tenen projectes de repotenciació que permetran renovar les instal·lacions i augmentar-ne l’aportació d’energia renovable.
En el primer cas, en funcionament des del 1995, es preveu substituir 27 màquines per només tres mentre que la producció es multiplica per quatre, de 3,9 a 15,9 GWh. A Trucafort, per la seva banda, els 91 generadors actuals -que sumen una potència de 29,85 MW- es reduiran a set. La producció, en canvi, augmentarà de 60 a 100 GWh.
6. Quin potencial té la repotenciació al conjunt de Catalunya?
El Govern preveu repotenciar els 44 parcs de primera i segona generació des d’ara i fins al 2036. Suposaria passar de 756 màquines a 242 i augmentar la producció anual un 31%. La potència, per la seva banda, només creixeria un màxim d’un 5% global. Cal recordar que per assegurar una tramitació més ràpida -modificació no significativa respecte al projecte inicial-, el decret 16/2019 marca que cada projecte només la pot augmentar fins a un 15%-.
Actualment, a banda de les Colladetes, Baix Ebre i Tucafort, es tramiten quatre projectes més: Mudèfer I i Mudèfer II (Terra Alta) i també Veciana i Alta Anoia (Anoia).
7. Menys aerogeneradors suposa menys impacte?
La reducció del nombre de màquines ofereix l’oportunitat de reorganitzar els parcs. Es redueix la superfície ocupada i l’impacte paisatgístic, malgrat que cal tenir en compte que els aerogeneradors són molt més alts. Aquest fet, en alguns casos, pot obligar a analitzar com canvien alguns impactes concrets.
8. Què passa amb els aerogeneradors retirats?
El desmantellament ha de preveure la gestió dels materials i la restauració dels espais afectats. Es poden recuperar materials com l’acer o el coure, mentre que les pales, fabricades amb materials compostos, és més complexa. En el projecte del parc eòlic Baix Ebre, per exemple, es preveu reciclar fins a un 90% de la massa de l’actual parc. En casos puntuals, a més, se’n pot intentar buscar una segona vida com a patrimoni industrial o per a projectes de minieòlica.
9. Les renovacions també poden incorporar bateries?
Sí. Alguns projectes preveuen afegir-hi emmagatzematge per guardar part de l’electricitat. És el cas dels parcs Mudèfer I, Mudèfer II i Alta Anoia -actualment en tramitació-. És el que s’anomena hibridació -també es pot fer amb parcs fotovoltaics- amb l’objectiu que en hores d’excés de producció no s’acabi malbaratant electricitat verda, el denominat curtailment.
10. Amb la repotenciació n’hi haurà prou per completar la transició energètica?
No, en cap cas. La renovació dels parcs existents és una peça imprescindible tant per superar la fi de la vida útil dels parcs com per augmentar-ne la producció. Ara bé, sense nous projectes és impossible avançar cap a una descarbonització significativa de Catalunya.