La repotenciació de parcs històrics com les Colladetes, Baix Ebre o Trucafort obre una nova etapa per l'energia eòlica catalana.
L'energia eòlica forma part de la història recent de la transició energètica a Catalunya. Molt abans que les renovables ocupessin un lloc central en el debat públic, un grup de persones visionàries van apostar per aprofitar la força del vent per generar electricitat neta. Entre elles hi havia Joan Fages Torras, una de les figures pioneres del sector al país i accionista del parc eòlic de les Colladetes, a El Perelló.
La seva recent defunció convida a recordar el seu llegat, així com els orígens d'aquesta tecnologia i, alhora, a mirar el futur dels primers parcs catalans, molts dels quals entren ara en una nova etapa marcada per la repotenciació.
Els primers parcs eòlics construïts a Catalunya a finals dels anys noranta i principis dels 2000 van demostrar la viabilitat d'aquesta tecnologia. Tres dècades després, molts d'aquells aerogeneradors han arribat al final de la seva vida útil.
La repotenciació consisteix a substituir aquestes màquines antigues per aerogeneradors més moderns, eficients i potents. L'objectiu és renovar la tecnologia alhora que es generamolta més energia renovable amb menys impacte territorial i paisatgístic: menys aerogeneradors, més producció i una millor integració amb l'entorn.
El parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, s'ha convertit en el primer gran exemple de repotenciació eòlica a Catalunya. La instal·lació original, en funcionament des de l'any 1999, estava formada per 54 aerogeneradors. El projecte de renovació els substitueix per només 6 màquines de nova generació, capaces de produir molta més energia ocupant menys territori i amb una reducció notable de l'impacte visual.
Allò que abans requeria desenes d'aerogeneradors avui s'aconsegueix amb un nombre molt menor de màquines. Un símbol perfecte de l'evolució que ha viscut l'eòlica en les darreres dècades.
La repotenciació també és una manera de preservar l'esperit innovador dels primers projectes del país. És el cas del parc eòlic del Baix Ebre (PEBESA), un dels més antics de Catalunya i del qual L'Energètica és copropietària. Coincidint amb el seu 30è aniversari, s'ha presentat un projecte que substituirà els 27 aerogeneradors actuals per només 3 turbines d'última generació.
Malgrat reduir dràsticament el nombre de màquines, la producció anual passarà de 3,9 GWh a 15,9 GWh: es quadruplicarà la generació renovable ocupant menys de la meitat de la superfície actual. Una transformació similar es planteja al parc eòlic de Trucafort, un altre dels històrics en què participa L'Energètica.
La història de l'eòlica a Catalunya és una història de persones que van saber veure oportunitats allà on altres només veien incertesa. Pioners com Joan Fages Torras van fer possibles els primers projectes que van obrir camí a una tecnologia avui fonamental per assolir els objectius climàtics del país.
Aquest procés no és un cas aïllat. El Govern ja l'ha plantejat com una mena de "pla renove" per als parcs de primera generació: permetria actuar sobre 44 parcs i passar de 756 aerogeneradors a només 242, mantenint o augmentant lleugerament la potència instal·lada i incrementant la producció anual un 31%. En alguns casos, a més, s'hi podrien afegir bateries per emmagatzemar l'energia i aprofitar millor els moments de més generació.
Trenta anys després dels primers parcs catalans, el vent continua bufant. Ho fa amb noves tecnologies, nous reptes i noves oportunitats, però també amb el record de les persones que van ajudar a posar en marxa aquesta transformació.
Les instal·lacions fotovoltaiques a la coberta de sis centres educatius a les comarques del Bages, el Berguedà i el Moianès subministraran energia a altres edificis públics en un radi de 5 quilòmetres 14 de setembre de 2026 - L’Energètica ha posat en servei sis sistemes d'autoconsum col·lectiu a la Catalunya central,...
En els propers mesos s’implantaran 234 instal·lacions fotovoltaiques, que s’afegiran al centenar ja executades en IES L’objectiu és que totes les cobertes aptes dels instituts disposin de panells solars el 2028 L’Energètica ha iniciat una campanya per desplegar instal·lacions solars fotovoltaiques a la xarxa d’educació pública de Catalunya. En els propers mesos,...
L'empresa pública preveu abastir 1.162 GWh per descarbonitzar serveis públics aquest 2026 6 d’agost de 2026 – L'Energètica ha superat aquest mes de juny la xifra de 5.000 punts de subministrament elèctric actius arreu de Catalunya. Aquesta fita permet a l'empresa preveure la comercialització d'un total d'1.162 GWh d'energia d'origen renovable...
La central hidroelèctrica genera 1,6 GWh gràcies a la recuperació del cabal del Ter i a les millores tècniques implantades 1 d’agost de 2026 - La central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), ha incrementat un 60% la producció d'energia renovable durant el segon any d'explotació a...
El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics 2025 confirma que Catalunya encadena quatre anys amb una temperatura mitjana més de 2 °C superior a la del període preindustrial. Alhora, disminueix la pluja a l’estiu, augmenten les hores de sol i canvien els recursos dels quals depèn el sistema energètic. Catalunya s’escalfa, i les...
L'empresa de renovables de la Generalitat preveu incorporar prop de 16 MWp de potència amb una inversió de 12 M€ 17 de juliol de 2026 - L’Energètica ha preseleccionat quatre projectes fotovoltaics en el marc de la tercera Crida Pública per comprar parcs solars de fins a 5 megawatts (MW). Les...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|