L’energia eòlica i la solar són les clares protagonistes de la revolució renovable que vivim al món, i especialment a Europa, l’última dècada. La nul·la contaminació que genera, els seus costos molt més baixos que altres fonts d’energia i la gran capacitat de creixement de què disposen a futur només són alguns dels seus avantatges.
A Catalunya, la realitat geogràfica i climàtica privilegia algunes zones del país amb més potencial energètic eòlic, és a dir, on la producció d’energia eòlica és més elevada gràcies a la presència de vents més forts, però també més estables i sostinguts.
El mapa del recurs eòlic
Per tractar de determinar quines regions catalanes són més adients per acollir instal·lacions eòliques, la Generalitat ha elaborat un mapa del recurs eòlic, que avalua aquest potencial energètic segons els valors de la velocitat del vent a una resolució horitzontal de 500 m i a diferents alçades, des de 50 fins a 150 m, cada 10 metres.
Tenint en compte aquest mapa, distingim dues grans zones on el vent bufa, de mitjana, molt per sobre de la mitjana de la resta del país: l’Ebre i els Ports de Tortosa-Beseit, per una banda, i la Costa Brava, per l’altra. Paral·lelament, la Depressió Central —entre el Montsant i el Pla de Bages— i la serralada pirinenca també presenten un potencial eòlic destacat, per bé que més reduït.
I on es troben realment els parcs eòlics?
Segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, els parcs eòlics instal·lats a Catalunya generen uns 1.376 megawatts (MW) de potència, una xifra que podria augmentar fins a fregar els 2.400 MW en cas d’aprovar-se els projectes que es troben en tramitació actualment.
La Terra Alta, amb 379 MW de potència eòlica en servei, encapçala aquesta llista, seguida de les Garrigues (182), la Conca de Barberà (153) i el Segrià i el Baix Ebre (142 tots dos). De totes les instal·lacions, el 70% dels parcs eòlics ubicats a Catalunya es troba a cinc comarques localitzades, justament, a les regions amb gran potencial energètic: el Baix Ebre, la Terra Alta, l’Anoia, les Garrigues i la Conca de Barberà. La Costa Brava, per la seva banda, representa una excepció: avui dia, no té cap parc eòlic en funcionament, tot i que ja se n’ha aprovat la instal·lació de 49 MW, i 32 més es troben en estat de tramitació.
L’actuació és la peça clau d’un projecte que suma prop d’un megawatt de potència i permetrà estalviar l’emissió anual de 352 tones de CO2 L’Energètica ha iniciat els treballs per equipar amb una instal·lació solar fotovoltaica a la coberta de la seu de l’Hospital Clínic de Barcelona al carrer de Villarroel....
L’Energètica i el Consell Comarcal del Baix Empordà han organitzat aquest dijous una jornada al parc solar de Vidreres adreçada a alcaldes i altres càrrecs municipals del Baix Empordà. La trobada ha tingut com a objectiu compartir criteris, resoldre dubtes i reflexionar sobre el paper dels ajuntaments davant la possible...
Actualitzar instal·lacions existents permet generar més energia neta alhora que es redueix l’impacte ambientalLa transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable...
L'empresa pública suma 592 nous punts de consum i incrementa un 67% l'energia neta abastida, que arriba als 1.250 GWh anuals. Entre les noves entitats abastides hi figura l'Institut Català de la Salut, que agrupa vuit hospitals arreu de Catalunya i prop del 80% de l’atenció primària, així com l'Hospital Clínic,...
La instal·lació fotovoltaica a la coberta d’un institut subministrarà energia a altres edificis públics en un radi de 2 quilòmetres. L’Energètica ha posat en servei un sistema d'autoconsum col·lectiu a l’Alt Urgell, una actuació que permet compartir l'energia verda generada en una teulada pública amb altres equipaments de la Generalitat...
Una delegació de l’empresa pública catalana visita les instal·lacions de FEDA per analitzar els seus sistemes de control de xarxa i el model de generació hidroelèctrica. La trobada ha permès tractar reptes compartits com l’electrificació de la mobilitat i la gestió integral de dades energètiques. Una delegació de L’Energètica, empresa pública de...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|