Els molins que floten: com funciona l'eòlica marina i quin futur té a Catalunya?

Al mar, el vent acostuma a ser més intens i constant que a terra. No hi ha muntanyes ni edificis que el frenin, i això permet instal·lar aerogeneradors més grans, capaços de produir electricitat durant més hores.

Al golf de Lleó, per exemple, el factor de capacitat pot superar el 50%. Aprofitar aquest recurs, però, presenta un repte important: la profunditat del mar.

Quan el fons marí es troba a menys de 40 o 60 metres, els aerogeneradors es poden instal·lar sobre estructures fixades directament al fons. A partir d'aquestes profunditats, aquesta solució deixa de ser viable tècnicament i econòmicament, i és aleshores quan entra en joc l'eòlica marina flotant.

Com pot flotar un aerogenerador?

En una instal·lació flotant, l'aerogenerador se situa sobre una plataforma que es manté a la superfície i està ancorada al fons marí mitjançant cadenes i cables. Aquesta estructura permet instal·lar les màquines en zones més profundes i aprofitar àrees amb un recurs eòlic favorable que quedarien fora de l'abast de les fonamentacions fixes.

Actualment, hi ha quatre grans famílies de plataformes flotants: les semisubmergibles, les barcasses, les plataformes de potes tensades i les estructures spar. Cadascuna presenta unes característiques diferents d'estabilitat, construcció, transport i instal·lació.

Les estructures spar, per exemple, són molt estables, però necessiten fondàries elevades per no tocar el fons marí. Avui conviuen més d'un centenar de dissenys de flotadors arreu del món, i el sector encara no ha convergit en un model únic.

De Vindeby als 90 GW instal·lats

El primer parc eòlic marí del món es va posar en funcionament el 1991 a Vindeby, Dinamarca, amb onze aerogeneradors i una potència total de 5 MW. Tot i les seves dimensions reduïdes en comparació amb les instal·lacions actuals, va demostrar que era tècnicament possible produir electricitat amb aerogeneradors situats al mar.

Des d'aleshores, l'eòlica marina s'ha convertit en una indústria consolidada, amb prop de 90 GW de potència instal·lada arreu del món. La Xina en concentra aproximadament la meitat, seguida del Regne Unit, Alemanya, els Països Baixos i Dinamarca.

La major part d'aquestes instal·lacions, però, continuen fixades al fons marí. L'eòlica flotant representa menys del 2% del total, amb una potència instal·lada d'uns 0,3 GW. Es tracta, per tant, d'una tecnologia que encara es troba en una fase precomercial. Necessita guanyar escala per reduir costos i consolidar processos industrials.

Aerogeneradors més grans i eficients

L'evolució del sector també es pot observar en la mida de les màquines. Un aerogenerador marí instal·lat el 2019 podia tenir una potència de 6 MW i un rotor d'uns 150 metres de diàmetre.

Els models previstos per al 2035 poden arribar als 17 MW i als 250 metres de rotor. Aquest augment permet produir més electricitat amb menys aerogeneradors, però també exigeix adaptar els ports, les embarcacions, les plataformes i les infraestructures de connexió a la xarxa.

L'eòlica marina fixa ja pot produir electricitat per sota dels 90 euros per MWh, mentre que en el cas de la flotant els costos se situen aproximadament entre els 130 i els 230 euros per MWh. La diferència no respon tant a la tecnologia en si com a la falta d'escala: avui conviuen més de cent dissenys de flotador diferents al món, sense línia de producció ni cadena de subministrament especialitzada, i per això José Luis Domínguez, director tècnic de PLEMCAT a l'IREC, insisteix que «hem d'arribar a estandarditzar el mercat per reduir preus i incerteses».

Per què és rellevant per a Catalunya?

Al mar del Nord es poden recórrer desenes de quilòmetres sense superar els 60 metres de profunditat. Al Mediterrani, en canvi, el fons marí guanya profunditat ràpidament. A uns deu quilòmetres de la costa catalana ja pot arribar als 120 metres. Aquestes característiques fan que les fonamentacions fixes tinguin poc recorregut davant del litoral català i que l'eòlica flotant sigui la tecnologia més adequada per aprofitar el recurs eòlic marí.

El golf de Roses concentra una de les zones amb més potencial. L'àrea LEBA1 reuneix condicions favorables de vent i profunditat i queda fora de la Xarxa Natura 2000, respectant també el marge de cinc milles respecte de la costa.

En aquesta zona es projecta PLEMCAT, una plataforma de recerca destinada a assajar fins a tres prototips d'eòlica marina flotant de fins a 15 MW en condicions reals. Domínguez explica l'objectiu del projecte amb claredat: «Volem demostrar que la tecnologia és viable» i «aportar informació», perquè «quan tens dades és quan pots prendre decisions amb coneixement».

El projecte també incorporarà monitoratge continu del medi marí, amb seguiment d'aus, registre acústic de cetacis i mesura de paràmetres oceanogràfics. Per a Carolina de Mas, consultora d'eòlica marina pel Banc Mundial i el programa ESMAP, aquest tipus d'informació té un valor que va més enllà del projecte: «les dades són or», i compartir-les «ajuda a reduir els riscos inicials per a tothom».

De la fabricació a l'enginyeria: qui hi participa a Catalunya

Catalunya disposa d'un teixit industrial amb capacitat per participar en el desenvolupament del sector. Actualment, 113 empreses catalanes treballen en activitats vinculades a l'eòlica marina, amb una facturació conjunta de 670 milions d'euros i 2.495 llocs de treball.

La cadena de valor inclou àmbits com la fabricació de cables i flotadors, els sistemes d'ancoratge, la sensòrica, la robòtica, l'enginyeria i el manteniment. Per a De Mas, aquesta base ja existent és la principal garantia de futur: «funciona, es pot fer», afirma, perquè «hi ha el coneixement i hi ha la indústria aquí a Catalunya» i «la clau és posar-hi els recursos necessaris i la prioritat».

El desplegament de l'eòlica flotant pot obrir noves oportunitats industrials, però també requerirà planificació, coneixement científic i diàleg amb el territori. L'eòlica marina flotant encara té camí per recórrer abans d'assolir la maduresa de la tecnologia fixa.

Tot i això, les característiques del litoral català fan necessari estudiar-ne el potencial. Projectes com PLEMCAT permetran disposar de més coneixement per valorar-ne el desenvolupament amb criteris tècnics, ambientals i territorials.