L’apagada general del 28 d’abril va tornar a posar sobre la taula una pregunta que guanya rellevància a mesura que augmenta la nostra dependència elèctrica: estem preparats per quedar-nos sense llum? I més important encara: què podem fer per evitar-ho o reduir-ne l’impacte? Les bateries elèctriques poden formar part de la resposta, però cal saber com funcionen i què poden (i què no poden) fer.
Les bateries elèctriques permeten emmagatzemar energia per utilitzar-la més endavant, ja sigui la que hem produït amb plaques solars o la que hem carregat de la xarxa en hores de menys demanda. Ara bé, per fer front a una apagada com la del 28 d’abril, cal que la bateria estigui integrada en un sistema amb capacitat de “backup”. És a dir, un sistema pensat per desconnectar-se de la xarxa i seguir subministrant energia de manera autònoma.
Sense aquest sistema de “backup” —que inclou elements com un inversor híbrid i una configuració específica—, la majoria d’instal·lacions d’autoconsum amb bateries no poden funcionar quan la xarxa cau. Per seguretat, les instal·lacions fotovoltaiques convencionals deixen d’operar en cas de tall de subministrament.
Amb els sistemes adequats, les bateries poden mantenir la il·luminació, fer funcionar neveres, ordinadors o carregar telèfons mòbils durant un tall. En l’àmbit domèstic o comunitari, això pot fer una gran diferència en situacions d’emergència.
Però el seu valor va més enllà de l’autonomia: les bateries són també una eina per fer que el sistema elèctric sigui més estable, absorbir l’excedent de producció renovable, i alliberar la xarxa en moments de màxima demanda. No prevenen l’apagada, però poden ajudar a esmorteir-ne l’impacte.
Si volem que el sistema elèctric del futur sigui realment resilient —és a dir, preparat per adaptar-se i respondre a situacions extremes—, caldrà combinar moltes solucions: generació renovable distribuïda, bateries d’emmagatzematge, sistemes de “backup”, i una gestió flexible de la demanda.
L’Energètica, com a comercialitzadora pública, no pot actuar sobre la xarxa de transport o distribució, però sí que pot fomentar un model on cada vegada més edificis i equipaments públics siguin capaços de generar i gestionar la seva pròpia energia, amb més sobirania i capacitat de resposta davant d’un tall.
Obrir el llum d’una habitació buida, mantenir els electrodomèstics encesos en mode d’espera o escalfar una casa sense un bon aïllament són accions quotidianes que semblen inofensives, però que sumades generen un impacte energètic enorme. El malbaratament energètic és una de les grans barreres cap a una transició sostenible: una despesa...
El 2022, els habitatges van representar més del 25% del consum d’energia final arreu de la Unió Europea. Així ho exposa l’informe de consum energètic de les llars publicat per l’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. És per això que, quan parlem del gran repte de la transició energètica, la descarbonització...
L’Energètica ha rebut aquest mes la visita de la doctora en Economia Mar Reguant i el comunicador expert en renovables Jaume Morron. En la xerrada als treballadors de l’empresa pública, tots dos han exposat el paper de les energies renovables i les grans oportunitats que té Catalunya per avançar en...
Quan pensem en la generació d’energia per a l’autoconsum ens solen venir al cap les plaques fotovoltaiques a les teulades. Però l’energia eòlica també és una aliada a l’hora de produir energia consumida en quilòmetre zero, especialment vàlida per a activitats que requereixen un gran consum elèctric. És el que...
El Museu del Port de Tarragona ha acollit una jornada de debat sobre les bones pràctiques en la implantació de les energies renovables. Sota el títol ‘Eines per una transició justa amb el territori’ més de seixanta agents públics i privats van posar en comú experiències en un espai de reflexió sobre l’impacte...
L’empresa pública de renovables ja abasteix tots els Departaments de la GeneralitatLa companyia preveu multiplicar per deu l’energia proveïda a l’Administració aquest any.L’Energètica comença l’any arribant als 4.000 punts de subministrament gestionats al conjunt de l’Administració, amb la incorporació de tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya a la...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|