Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és una comunitat energètica?
Les comunitats energètiques sorgeixen quan un grup de ciutadans, més o menys nombrós, pimes o administracions locals es reuneixen per decidir com produir la seva pròpia energia i gestionar-la o bé com utilitzar d’una manera organitzada la que hi ha disponible. Fins i tot poden emmagatzemar l’energia que produeixen i vendre-la a altres consumidors.
Aquesta activitat es fonamenta actualment en l’energia d’origen solar, atesa la flexibilitat i facilitat d’ús que ofereix, i comporta avantatges significatius tant pels mateixos membres de la comunitat energètica com per a les administracions i empreses proveïdores: no només permet mobilitzar capital privat dels individus per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques noves, sinó que també augmenta la independència dels ciutadans de les grans empreses elèctriques en un procés democràtic, participatiu i sostenible.
Fins a tretze comarques compten ja amb una o més d’una comunitat energètica i la seva popularitat és creixent, especialment als territoris que disposen de recursos més aprofitables, com ara més hores de llum solar a l’any. SomEnergia, la primera iniciativa del sector al nostre país, va sorgir l’octubre del 2010 a Girona arran de la campanya de Gijsbert Huijink anomenada ‘350.org’.
La idea de Huijink consistia a ajuntar un mínim de 350 persones que volguessin formar una cooperativa per tal d’involucrar els ciutadans del territori en la instal·lació d’energies renovables a les comarques gironines. El 31 de desembre, dues setmanes després de l’Assemblea Constituent de l’entitat, l’objectiu es va assolir finalment. Malgrat les barreres imposades per la legislació –que encara no estava adaptada a cooperatives per a aquest sector– i la crisi financera d’inicis de la dècada, el projecte va esdevenir tot un èxit i el desembre del 2020, deu anys després de la seva fundació, SomEnergia va assolir la xifra de 69.000 socis i sòcies.
Actualment, d’un bloc de pisos a un municipi sencer, qualsevol col·lectiu amb voluntat pot fundar una comunitat energètica. D’entre les poblacions catalanes que s’hi han constituït, la gran majoria són petites i mitjanes, d’entre 300 a 3.000 habitants, però també hi trobem ciutats grans i capitals amb comunitats energètiques en marxa o en estudi com Sabadell, Reus, Olot, Cardedeu, Calella o La Pobla de Segur.
A la Unió Europea, les comunitats energètiques registrades ja en són més de 9.000 i es reparteixen, més freqüentment als estats del nord i el centre: amb més de 4.500 cooperatives llistades, Alemanya encapçala el rànquing elaborat pel Repositori de Comunitats Energètiques de la Comissió Europea. La segueixen, més de lluny, els Països Baixos (amb més de 950) i Dinamarca (amb més de 630).
L’actuació és la peça clau d’un projecte que suma prop d’un megawatt de potència i permetrà estalviar l’emissió anual de 352 tones de CO2 L’Energètica ha iniciat els treballs per equipar amb una instal·lació solar fotovoltaica a la coberta de la seu de l’Hospital Clínic de Barcelona al carrer de Villarroel....
L’Energètica i el Consell Comarcal del Baix Empordà han organitzat aquest dijous una jornada al parc solar de Vidreres adreçada a alcaldes i altres càrrecs municipals del Baix Empordà. La trobada ha tingut com a objectiu compartir criteris, resoldre dubtes i reflexionar sobre el paper dels ajuntaments davant la possible...
Actualitzar instal·lacions existents permet generar més energia neta alhora que es redueix l’impacte ambientalLa transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable...
L'empresa pública suma 592 nous punts de consum i incrementa un 67% l'energia neta abastida, que arriba als 1.250 GWh anuals. Entre les noves entitats abastides hi figura l'Institut Català de la Salut, que agrupa vuit hospitals arreu de Catalunya i prop del 80% de l’atenció primària, així com l'Hospital Clínic,...
La instal·lació fotovoltaica a la coberta d’un institut subministrarà energia a altres edificis públics en un radi de 2 quilòmetres. L’Energètica ha posat en servei un sistema d'autoconsum col·lectiu a l’Alt Urgell, una actuació que permet compartir l'energia verda generada en una teulada pública amb altres equipaments de la Generalitat...
Una delegació de l’empresa pública catalana visita les instal·lacions de FEDA per analitzar els seus sistemes de control de xarxa i el model de generació hidroelèctrica. La trobada ha permès tractar reptes compartits com l’electrificació de la mobilitat i la gestió integral de dades energètiques. Una delegació de L’Energètica, empresa pública de...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|