Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és una comunitat energètica?
Les comunitats energètiques sorgeixen quan un grup de ciutadans, més o menys nombrós, pimes o administracions locals es reuneixen per decidir com produir la seva pròpia energia i gestionar-la o bé com utilitzar d’una manera organitzada la que hi ha disponible. Fins i tot poden emmagatzemar l’energia que produeixen i vendre-la a altres consumidors.
Aquesta activitat es fonamenta actualment en l’energia d’origen solar, atesa la flexibilitat i facilitat d’ús que ofereix, i comporta avantatges significatius tant pels mateixos membres de la comunitat energètica com per a les administracions i empreses proveïdores: no només permet mobilitzar capital privat dels individus per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques noves, sinó que també augmenta la independència dels ciutadans de les grans empreses elèctriques en un procés democràtic, participatiu i sostenible.
Fins a tretze comarques compten ja amb una o més d’una comunitat energètica i la seva popularitat és creixent, especialment als territoris que disposen de recursos més aprofitables, com ara més hores de llum solar a l’any. SomEnergia, la primera iniciativa del sector al nostre país, va sorgir l’octubre del 2010 a Girona arran de la campanya de Gijsbert Huijink anomenada ‘350.org’.
La idea de Huijink consistia a ajuntar un mínim de 350 persones que volguessin formar una cooperativa per tal d’involucrar els ciutadans del territori en la instal·lació d’energies renovables a les comarques gironines. El 31 de desembre, dues setmanes després de l’Assemblea Constituent de l’entitat, l’objectiu es va assolir finalment. Malgrat les barreres imposades per la legislació –que encara no estava adaptada a cooperatives per a aquest sector– i la crisi financera d’inicis de la dècada, el projecte va esdevenir tot un èxit i el desembre del 2020, deu anys després de la seva fundació, SomEnergia va assolir la xifra de 69.000 socis i sòcies.
Actualment, d’un bloc de pisos a un municipi sencer, qualsevol col·lectiu amb voluntat pot fundar una comunitat energètica. D’entre les poblacions catalanes que s’hi han constituït, la gran majoria són petites i mitjanes, d’entre 300 a 3.000 habitants, però també hi trobem ciutats grans i capitals amb comunitats energètiques en marxa o en estudi com Sabadell, Reus, Olot, Cardedeu, Calella o La Pobla de Segur.
A la Unió Europea, les comunitats energètiques registrades ja en són més de 9.000 i es reparteixen, més freqüentment als estats del nord i el centre: amb més de 4.500 cooperatives llistades, Alemanya encapçala el rànquing elaborat pel Repositori de Comunitats Energètiques de la Comissió Europea. La segueixen, més de lluny, els Països Baixos (amb més de 950) i Dinamarca (amb més de 630).
Les instal·lacions fotovoltaiques a la coberta de dos instituts del Maresme subministraran energia a altres edificis públics en un radi de 5 quilòmetres. L’aposta per les renovables en equipaments públics permet generar energia neta de proximitat i rebaixar la factura elèctrica de la Generalitat. L’Energètica ha posat en servei dos nous sistemes...
Quan es parla de transició energètica, sovint el debat es redueix a una qüestió de costos d’inversió. Però la realitat és més complexa. La descarbonització no és només un imperatiu climàtic: és també una decisió econòmica, de salut pública, de seguretat i de sobirania energètica.La pregunta, per tant, no és...
La instal·lació d'autoconsum col·lectiu generarà energia renovable de proximitat per abastir diversos equipaments públics de la ciutat El projecte s’emmarca dins el protocol signat amb l’empresa pública L’EnergèticaLa consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, han presentat aquest divendres el projecte per instal·lar...
Les instal·lacions satisfaran el 73% i el 26% del seu consum elèctric anual, respectivament L'actuació s'emmarca en un projecte pilot amb el Departament de Justícia per estendre l’energia fotovoltaica a tots els centres penitenciaris de Catalunya L'Energètica ha tret a licitació el projecte per instal·lar plaques solars fotovoltaiques a les teulades dels...
El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilientEn un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels...
El Govern considera estratègica per al país aquesta infraestructura d’emmagatzematge d’energia per reforçar la xarxa elèctrica, allargar la cobertura de les renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils L’empresa pública de renovables definirà les condicions de l’operació a partir de l’oferiment que li han fet els promotors per participar en...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|