La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.
En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven tot el seu dret a determinar les condicions d’explotació dels seus recursos energètics i decidir sobre l’estructura general del seu proveïment energètic, la UE ha fet passes importants pel que fa a construir un marc energètic europeu sobirà i sostenible, especialment atesa la voluntat de deixar de dependre dels combustibles fòssils provinents de Rússia.
Mirant al futur: el Pacte Verd Europeu
A finals del 2019, la Comissió Europea va presentar el Pacte Verd Europeu, un full de ruta que busca convertir Europa en el primer continent climàticament neutre de cara a l’any 2050, tot impulsant la competitivitat de la UE en aquest àmbit i garantint una transició justa i inclusiva per als territoris i sectors de la població. El pla, finançat amb 1,8 bilions d’euros en un pressupost de 7 anys, també contempla, més a curt termini, reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en, almenys, un 55% abans del 2030.
A banda del Pacte Verd Europeu, la UE opera més iniciatives vinculades a una estratègia energètica sostenible. Per exemple, el Mecanisme “Connectar Europa” (CEF, pel nom en anglès Connecting Europe Facility) busca dotar d’inversió aquelles infraestructures de transport, energia i projectes digitals que ajudin a vincular els estats membres entre ells. Pel que fa al camp de l’energia, concretament, el CEF té com a objectius afavorir la descarbonització de l’economia a través de l’eficiència energètica i un proveïment energètic segur i estable, així com facilitar la cooperació transfronterera en matèria d’energia, incloent-hi les energies renovables.
REPower EU: un model energètic europeu sobirà
Arran de la invasió d’Ucraïna el 2022, la Unió Europea es va fixar com a repte trencar la dependència dels territoris comunitaris dels combustibles fòssils russos abans del 2030. El pla de desconnexió del gas provinent de Rússia es va anomenar REPowerEU i es va presentar el maig del 2022.
Si bé originalment el pla REPowerEU va néixer com a eina per assolir aquesta independència energètica, la Unió Europea ha aprofitat l’ocasió per accelerar la transició cap a un model energètic més net i sostenible a través de l’estavi d’energia —amb mesures concretes com la disminució de l’IVA per a sistemes de climatització d’alta eficiència i plans d’aïllament dels edificis—, la diversificació dels subministraments —tot creant una plataforma de compra comuna i voluntària per als estats membres que els ajudi a ser més presents en els mercats internacionals de gas, GNL (gas natural liquat) i hidrogen—, la substitució de combustibles fòssils per energies renovables i la combinació intel·ligent d’inversions i reformes —amb un pressupost de finançament de 210.000 milions d’euros fins al 2027 per aplicar els objectius d’optimització del model energètic comunitari—.
Tot plegat, les actuacions dels últims anys de la Unió Europea en matèria d’energia s’encaminen cap a l’assoliment de la sobirania energètica mitjançant l’ús d’energies renovables per tal de constituir un exemple d’actuació a nivell global i una garantia de seguretat i sostenibilitat per a la població dels estats i territoris membres.
És la primera central que es recupera d’un operador privat i afegirà 660 kW de potència renovable a l’empresa pública de la GeneralitatA partir del 31 de juliol L’Energètica ha assumit la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), La central, situada a...
Ifercat esdevé des d’aquest 15 de juliol el principal consumidor de l’empresa pública derenovables L’Energètica subministra des d’avui l’energia d’origen renovable necessària per fer funcionar leslínies 9 i 10 del metro de Barcelona. A partir d’aquest 15 de juliol el titular de les instal·lacions,Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), passa a ser...
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, han visitat avui la seu de L’Energètica, acompanyats de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas; la directora general d’Energia, Assumpta Ferran; i la directora de l’Institut Català de L’Energia, Marta...
L’Energètica ja forma part de l’Acord nacional per l’Agenda 2030, conegut com a Aliança Catalunya 2030. Juntament amb altres entitats com ACCIÓ i l’IREC, L’Energètica s’ha sumat aquest 5 de juliol a les 85 organitzacions catalanes públiques i privades que s’han compromès formalment amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda...
L’Energètica ha rebut el Premi a la Millor Iniciativa Pública Energètica de l’estat que atorga El Periódico de la Energía. En concret, el mitjà de comunicació especialitzat en el sector va guardonar la labor l’empresa pública de renovables en les instal·lacions fotovoltaiques que s’estan fent en infraestructures hídriques, que permeten reduir el cost del...
L’empresa pública de renovables destinarà fins a 10 milions d’euros a adquirir parcs solars de fins a 5 MW de potènciaL’Energètica convocarà l’1 de juliol el primer procés de compra de projectes renovables mitjançant un procediment de crida pública, obert a totes les empreses interessades a vendre instal·lacions. La companyia...