Més electricitat, més sostenibilitat

Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.

A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables, segons les dades de Red Eléctrica, l’empresa encarregada del subministrament a l’Estat espanyol. Aquesta xifra puja fins a la meitat de tota la generació elèctrica si tenim en compte les dades a nivell estatal, i el 2030 es preveu que el 80% de l’electricitat del conjunt de les comunitats autònomes sigui totalment renovable.

Malgrat els esforços que assolim com a societat en la implantació de les renovables i els resultats que n’obtenim, l’electricitat només representa un 26% de l’energia que es genera a nivell global (Bill Gates, 2021). Però, a què corresponen les tres quartes parts restants? I com ens beneficia la implantació de l’electricitat en aquests àmbits?

El camí de l’electrificació

Actualment, són tres els camps principals on fem servir l’energia que no destinem a l’electricitat, tal com l’entenem: la calor, la indústria i el transport. I totes tenen un potencial comú a desenvolupar que involucra les fonts renovables: l’electrificació.

A les llars, el gas natural és el combustible habitualment emprat per escalfar aigua, fer funcionar els radiadors o cuinar. Si hi apliquem l’electrificació, podem reduir-ne la dependència tot introduint les fonts renovables. Aquest procés és possible mitjançant les bombes de calor i els sistemes d’aerotèrmia.

I per què és important introduir aquest canvi a les llars? La calor, és a dir, l’adequació tèrmica d’habitatges i edificis, representa avui dia tot un repte perquè la mancança d’aquest recurs pot dur a la coneguda com a pobresa energètica, que segons el Síndic de Greuges, ja afecta gairebé el 20% de les famílies catalanes. En aquest sentit, l’electrificació pot ajudar a erradicar aquestes situacions.

Transport més elèctric

A banda de l’electricitat i la llar, l’impacte del transport també juga un paper rellevant al nostre dia a dia. És per això que, cada cop més, investigadors, fabricants i administracions s’afanyen a introduir l’electricitat en el transport públic i privat.

Pel que fa als automòbils, és qüestió de temps que el canvi de models de combustió a elèctrics sigui una realitat. El 2023, es van vendre al món uns 14 milions de vehicles elèctrics, un 40% més que l’any anterior, un increment que també es fa notar en les flotes d’autobús de les ciutats i territoris.

En aquest sentit, hi ha mesures concretes que s’han de desenvolupar a nivell ferroviari per augmentar la importància de l’electrificació i descarbonitzar l’activitat: les autopistes ferroviàries per al transport de mercaderies, el Corredor Mediterrani per a passatgers de l’alta velocitat, i la recuperació dels trens nocturns com a eina eficaç per substituir els viatges d’avió en distàncies llargues.

L’avantatge ibèric

La península Ibèrica gaudeix, també, d’una posició privilegiada en la indústria electrificada per la disponibilitat àmplia d’elements renovables, com ara el sol o el vent. Gaudim d’un 30% més de radiació solar, per exemple, que la mitjana de tot el territori de França i un 50% més que Alemanya.

És per això que no només és més barat fabricar un producte en un polígon industrial de Catalunya, sinó que també resulta més econòmic transportar-lo per la costa mediterrània en un tren mogut amb electricitat renovable i barata que fer aquest mateix procés d’una fàbrica ubicada al nord d’Alemanya a un mercat del sud del país, on l’electricitat renovable, per exemple la solar, és més cara.

En definitiva, avantatges logístics i aplicacions diàries d’una situació d’avantatge natural que s’incrementen a mesura que l’electricitat guanya pes en tots els sectors d’activitat del país.