El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilient
En un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels combustibles fòssils i la inestabilitat energètica. El nou marc situa l’autoconsum renovable com una eina clau per reduir la dependència exterior i reforçar la resiliència del sistema energètic.
La mesura més destacada és l’ampliació de la distància màxima entre generació i consum en autoconsum col·lectiu, que passa de 2 a 5 quilòmetres. Aquest canvi, llargament reivindicat pel sector, permet superar limitacions tècniques i facilitar nous models de producció i consum compartit d’energia.
Dels 2 als 5 km: una ampliació amb impacte directe
Fins ara, el límit de 2 km restringia la viabilitat de molts projectes col·lectius. Amb el nou radi de 5 km, s’amplien significativament les possibilitats de connexió entre instal·lacions de generació i punts de consum, especialment en entorns urbans i industrials.
Aquest canvi facilita, per exemple, que habitatges puguin associar-se a instal·lacions fotovoltaiques situades en cobertes de naus industrials o altres espais disponibles dins d’aquest radi. En la pràctica, això permet escalar l’autoconsum col·lectiu i afavorir la creació de comunitats energètiques.
Autoconsum col·lectiu: energia de quilòmetre zero
L’autoconsum col·lectiu és un sistema de generació i repartiment d’energia renovable de quilòmetre zero. L’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica, com ara a la coberta d’un edifici, pot ser aprofitada per qualsevol consumidor situat a menys de 5 km del punt de generació.
Aquesta modalitat permet optimitzar els recursos energètics disponibles. Per exemple, es pot generar energia en cobertes amb gran superfície, com les d’equipaments educatius o industrials, i destinar-la al consum d’edificis amb més demanda però menys espai disponible, com una estació depuradora d’aigua.
A més, aquest model comporta un estalvi significatiu en la factura elèctrica, ja que evita determinats peatges de xarxa gràcies a aquest consum de proximitat. En definitiva, l’ampliació del radi incrementa el nombre d’ens públics i privats que poden reduir la seva despesa energètica i les seves emissions.
Un canvi de model energètic
El decret incorpora també mesures fiscals per reduir la barrera d’entrada. Les deduccions a l’IRPF poden arribar fins al 20% de la inversió en instal·lacions d’autoconsum en edificis residencials, incloent-hi sistemes d’emmagatzematge. Aquestes mesures milloren la rendibilitat de les instal·lacions i contribueixen a estabilitzar la despesa energètica de les llars en un context de volatilitat dels preus.
Més enllà de les mesures concretes, el nou marc impulsa un model energètic més distribuït i participatiu, amb eines com el gestor d’autoconsum, la reserva de capacitat i les comunitats energètiques, incorporant també criteris socials i territorials. Així, l’autoconsum es consolida com una infraestructura clau per reduir la dependència exterior i avançar cap a un sistema més resilient.
L'empresa de renovables de la Generalitat destinarà fins a 12 M€ a la compra de projectes fotovoltaics que ja disposin del punt de connexió a la xarxa L'Energètica iniciarà el proper 24 d’abril el tercer procés de compra de parcs solars mitjançant un procediment de crida pública, obert a totes les...
Les instal·lacions fotovoltaiques a la coberta de dos instituts del Maresme subministraran energia a altres edificis públics en un radi de 5 quilòmetres. L’aposta per les renovables en equipaments públics permet generar energia neta de proximitat i rebaixar la factura elèctrica de la Generalitat. L’Energètica ha posat en servei dos nous sistemes...
Quan es parla de transició energètica, sovint el debat es redueix a una qüestió de costos d’inversió. Però la realitat és més complexa. La descarbonització no és només un imperatiu climàtic: és també una decisió econòmica, de salut pública, de seguretat i de sobirania energètica.La pregunta, per tant, no és...
La instal·lació d'autoconsum col·lectiu generarà energia renovable de proximitat per abastir diversos equipaments públics de la ciutat El projecte s’emmarca dins el protocol signat amb l’empresa pública L’EnergèticaLa consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, han presentat aquest divendres el projecte per instal·lar...
Les instal·lacions satisfaran el 73% i el 26% del seu consum elèctric anual, respectivament L'actuació s'emmarca en un projecte pilot amb el Departament de Justícia per estendre l’energia fotovoltaica a tots els centres penitenciaris de Catalunya L'Energètica ha tret a licitació el projecte per instal·lar plaques solars fotovoltaiques a les teulades dels...
El Govern considera estratègica per al país aquesta infraestructura d’emmagatzematge d’energia per reforçar la xarxa elèctrica, allargar la cobertura de les renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils L’empresa pública de renovables definirà les condicions de l’operació a partir de l’oferiment que li han fet els promotors per participar en...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|