Com decidim a L’Energètica on instal·lem un parc solar?

Instal·lar un parc solar pot semblar senzill: trobar un terreny amb sol i espai suficient. Però la realitat és molt més complexa. A L’Energètica, l’empresa pública d’energia de la Generalitat, seguim un procés rigorós que té en compte criteris urbanístics, ambientals, hidrològics, agrícoles, tècnics i de compatibilitat amb el territori.

Tot plegat, amb un objectiu clar: fer parcs solars distribuïts, ben integrats i sostenibles, que contribueixin a la transició energètica sense impactar negativament el territori.

Què busquem quan busquem un terreny?

Per començar, cal espai. Per cada megawatt (MW) de potència, s’estima una superfície d’unes 1,5 hectàrees. Això vol dir que per als projectes que impulsem actualment, ens calen parcel·les d’entre 2 i 10 hectàrees útils.

Però no tot el sòl és apte. El primer filtre és urbanístic: els sòls no urbanitzables (SNU) són, en general, els més adequats. A diferència del sòl urbà, els SNU mantenen usos agrícoles, forestals o naturals, i normalment tenen menys restriccions constructives si es compleixen certes condicions ambientals. Ara bé, també cal mirar la qualificació urbanística (si hi ha proteccions específiques o usos incompatibles) i el planejament territorial, per tal d’evitar zones amb protecció especial o afectacions en tràmit.

Màxim respecte ambiental

Un cop superat el filtre urbanístic, el criteri ambiental és fonamental. Evitem qualsevol implantació en zones ambientalment protegides, com ara espais PEIN (Plans d’Espais d’Interès Natural), zones Xarxa Natura 2000 o hàbitats d’interès comunitari. També queden descartats espais humits, aiguamolls o zones especialment sensibles per a la fauna o la flora. I a la resta, sempre es fa un estudi d’impacte ambiental per assegurar que no hi hagi afectacions.

Paral·lelament, també descartem terrenys en zones inundables o en àrees amb fluxos d’aigua, com el domini públic hidràulic, fluxos preferents o zones de retorn de riuades. Totes aquestes condicions, sovint indicades amb classificacions com T10 o T100, indiquen la probabilitat amb què una zona pot quedar inundada.

I pel que fa a l’agricultura?

A L’Energètica tenim molt present el valor agrari del territori. D’acord amb la normativa vigent, les plantes fotovoltaiques només es poden instal·lar en un màxim del 5% del sòl de regadiu i el 10% del sòl de secà d’un municipi. A més, si el sòl té una alta capacitat agrològica (tipus I o II), només s’hi permeten instal·lacions d’autoconsum o projectes d’agrovoltaica, que combinen la producció agrícola amb la generació solar.

També cal tenir en compte les servituds: la presència de línies elèctriques, carreteres, camins, vies fèrries o boscos pot restringir l’ús del sòl o obligar a mantenir distàncies de seguretat, cosa que redueix la superfície útil del projecte però en garanteix la plena integració amb el territori.

Viabilitat tècnica

Un bon terreny ha de ser accessible, amb poc pendent (menys del 20%) i, sobretot, proper a un punt de connexió a la xarxa elèctrica. Si aquest punt és massa llunyà, el cost de la línia d’evacuació pot fer inviable el projecte. També cal valorar si la xarxa pot absorbir l’energia generada, especialment en entorns rurals.

D’abocador a planta fotovoltaica: què és un terreny antropitzat?

Més enllà de la recerca de sòl apte per a les noves instal·lacions, a L’Energètica apostem per la generació distribuïda i per aprofitar terrenys antropitzats, és a dir, espais que ja han estat modificats per l’activitat humana, com antics abocadors, infraestructures viàries o terrenys industrials en desús.

També estem impulsant projectes en antics peatges i abocadors clausurats, espais que fins fa poc tenien usos totalment diferents i que ara podem transformar en actius per a la transició energètica. Aquests terrenys, ja alterats per l’activitat humana, són fàcilment accessibles, sovint compten amb connexions properes i permeten aprofitar sòl ja antropitzat sense afectar noves zones.

Tots els nostres projectes passen per una validació social i ambiental estricta. La nostra màxima és garantir l’aprovació territorial de les nostres actuacions i treballar braç a braç amb els ajuntaments i les institucions del territori. La transició energètica no només es fa amb tecnologia, sinó també amb diàleg, planificació i criteri.