A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.
A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per les condicions naturals d’aire i irradiància, aquest no sembla un repte important a mitjà termini. No obstant això, el País Basc ja treballa en la iniciativa Ekiocean, que busca facilitar el desplegament de plaques solars a la superfície marina.
El projecte Ekiocean va arrencar el 2023 amb l’objectiu d’investigar els elements crítics de la cadena de valor de la fotovoltaica flotant en un entorn marí, i vol aportar la seva experiència en aquest camp del coneixement per tal d’obrir la porta a un possible futur on s’aprofiti l’energia solar que rep la superfície del mar.
Aquesta idea es coneix com a energia fotovoltaica flotant (FVF, per les sigles en anglès) i en el seu desenvolupament afronta grans reptes com la convivència de l’aprofitament energètic amb l’explotació agroalimentària o la conservació de la natura, activitats que també es duen a terme al medi marí. Malgrat les possibles inconveniències, els impulsors de la iniciativa afirmen que mereix la inversió, ja que el 71% de la superfície de la Terra correspon a l’aigua i, per tant, representa un gran espai on implantar l’energia solar.
Els investigadors d’Ekiocean preveuen obtenir nous dissenys conceptuals d’aquestes plaques fotovoltaiques flotants, tant per al litoral com per a mar obert, i solucions innovadores d’estructures de flotació fetes amb materials sostenibles, així com investigar la degradació que poden patir en un medi aquàtic i els errors que puguin aparèixer.
Aquest projecte, coordinat pel centre de recerca aplicada i desenvolupament tecnològic Tecnalia, compta amb la participació del centre científic Azti, el Departament d’Enginyeria Energètica de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i altres grups de recerca com Polymat, també vinculat a la universitat, el centre d’investigació matemàtica BCAM i el Cluster d’Energia Basc. L’actuació, tot plegat, està subvencionada pel Govern autonòmic a través del programa Elkartek.
Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és...
L’Energètica, empresa pública d’energia de la Generalitat, ha celebrat el seu acte de presentació oficial aquest dimecres al Palau Robert de Barcelona. Durant la conferència, el president de la companyia, Ferran Çivit, ha anunciat que l’objectiu de L’Energètica durant aquest any és assolir vora 1.000 punts de subministrament i abastir...
Les empreses públiques d’energia són un fenomen habitual als països europeus. Noruega, França, Itàlia o Suècia són només alguns dels estats que disposen d’aquest instrument valorat com un dinamitzador important per a la instal·lació d’infraestructures d’energia renovable. Aquesta tendència també es replica als Estats Units, on fins al 12,6% de...
L’energia eòlica, la solar i la hidràulica són el motor principal que fa moure la generació d’energia renovable a tot el món, una porta d’accés a la independència i la sostenibilitat energètiques de què tant empreses privades com administracions n’han sabut treure profit en benefici dels ciutadans.L’empresa pública belga Aspiravi,...
La Unió Europea avança cap a la descarbonització en tots els sectors. El nou acord signat entre el Consell i el Parlament europeus té com a objectiu que, de cara al 2050, la majoria dels edificis construïts a la UE siguin zero emissions, mitjançant l’augment del rendiment energètic. En aquest...