L’energia eòlica i la solar són les clares protagonistes de la revolució renovable que vivim al món, i especialment a Europa, l’última dècada. La nul·la contaminació que genera, els seus costos molt més baixos que altres fonts d’energia i la gran capacitat de creixement de què disposen a futur només són alguns dels seus avantatges.
A Catalunya, la realitat geogràfica i climàtica privilegia algunes zones del país amb més potencial energètic eòlic, és a dir, on la producció d’energia eòlica és més elevada gràcies a la presència de vents més forts, però també més estables i sostinguts.
El mapa del recurs eòlic
Per tractar de determinar quines regions catalanes són més adients per acollir instal·lacions eòliques, la Generalitat ha elaborat un mapa del recurs eòlic, que avalua aquest potencial energètic segons els valors de la velocitat del vent a una resolució horitzontal de 500 m i a diferents alçades, des de 50 fins a 150 m, cada 10 metres.
Tenint en compte aquest mapa, distingim dues grans zones on el vent bufa, de mitjana, molt per sobre de la mitjana de la resta del país: l’Ebre i els Ports de Tortosa-Beseit, per una banda, i la Costa Brava, per l’altra. Paral·lelament, la Depressió Central —entre el Montsant i el Pla de Bages— i la serralada pirinenca també presenten un potencial eòlic destacat, per bé que més reduït.
I on es troben realment els parcs eòlics?
Segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, els parcs eòlics instal·lats a Catalunya generen uns 1.376 megawatts (MW) de potència, una xifra que podria augmentar fins a fregar els 2.400 MW en cas d’aprovar-se els projectes que es troben en tramitació actualment.
La Terra Alta, amb 379 MW de potència eòlica en servei, encapçala aquesta llista, seguida de les Garrigues (182), la Conca de Barberà (153) i el Segrià i el Baix Ebre (142 tots dos). De totes les instal·lacions, el 70% dels parcs eòlics ubicats a Catalunya es troba a cinc comarques localitzades, justament, a les regions amb gran potencial energètic: el Baix Ebre, la Terra Alta, l’Anoia, les Garrigues i la Conca de Barberà. La Costa Brava, per la seva banda, representa una excepció: avui dia, no té cap parc eòlic en funcionament, tot i que ja se n’ha aprovat la instal·lació de 49 MW, i 32 més es troben en estat de tramitació.
L’energia solar, una de les dues fonts renovables més conegudes juntament amb l’eòlica, ha guanyat aquests últims anys cada cop més popularitat i força a la Unió Europea fins a convertir-se en la font renovable de referència per a la ciutadania europea.Si bé el descobriment de la funció fotovoltaica data...
Les fonts renovables instal·lades a la península Ibèrica han aportat, durant el març, un 67,6% de tota l’energia generada al territori. En nombres absoluts, es tracta d’una producció total de 14.411 GWh, un 16,1% més que el mateix mes de l’any anterior.La cada cop creixent xarxa renovable ibèrica i la...
A mesura que l’energia solar va guanyant força a tot Europa com a font potent de generació d’electricitat, especialment als països mediterranis, sorgeixen noves iniciatives que busquen facilitar-ne la implantació, també en territoris amb un espai disponible escàs.A diferència de les turbines eòliques, les plaques fotovoltaiques ocupen un espai molt...
Segons el Síndic de Greuges, a Catalunya la pobresa energètica ja afecta gairebé el 20% de les famílies, que es veuen incapaces de mantenir casa seva a una temperatura adequada, suau a l’hivern i fresca a l’estiu. Aquest percentatge, que està per sobre de la mitjana espanyola (17,1%) i de...
Una nova anàlisi encarregada pel Departament d’Energia dels Estats Units ha posat l’accent en les bombes de calor geotèrmiques com a punta de llança de la transformació del futur de la generació d’energia al país. L’estudi estima que instal·lar aquestes bombes al 70% dels edificis dels EUA podria reduir en...
L’Energètica, empresa pública d’energia, està accelerant la implantació de plaques fotovoltaiques en infraestructures de generació d’aigua potable de la Generalitat, com ara estacions de tractament (ETAP), estacions depuradores (ED/EDAR), dessalinitzadores (ITAM) i dipòsits.Aquest 2024, i amb l’emergència per sequera com a principal motiu, aquestes plaques permetran doblar la capacitat de...