Actualitat

 

Què és —i què no és— un macroparc solar?

12/06/2025
Imagen noticia

En els últims anys, el terme macroparc solar ha entrat amb força en el debat públic sobre la transició energètica. Sovint s’utilitza per descriure qualsevol planta fotovoltaica que ocupa una superfície considerable, independentment de la seva potència real o extensió concreta. 

Aquesta manca de precisió ha generat confusions i discussions, ja que ni a Catalunya ni a escala estatal o internacional existeix una definició oficial clara sobre què és exactament un macroparc. Si ens agafem a la normativa, la potència d’un parc (que es mesura en megawatts, MW) determina com s’ha de tramitar. Així, mentre que un parc de menys de 5 MW segueix un procediment per la via ràpida; els de dimensions més grans s’han de sotmetre a una  tramitació més complexa, que triga el doble de temps per obtenir l’autorització. I mentre que els projectes de fins a 50 MW els autoritza la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya, els de potències superiors passen pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Per dimensionar aquest concepte de macroparc amb més precisió, resulta útil comparar l’escala dels principals parcs solars catalans amb els referents més grans de l’Estat i del món. És només així, per mitjà d’una comparació objectiva, que es pot entendre quin significat té realment aquesta expressió.

Els parcs solars a Catalunya

Totes les plantes fotovoltaiques que actualment operen a Catalunya ocupen extensions per sota de les 20 hectàrees i les més grosses es mouen entre els 15 i els 4 megawatts (MW) de potència. Segons les dades recollides pel Ministeri per a la Transició Ecològica, els cinc parcs solars més grans del territori català són:

  1. Constantí-42 (Constantí, Tarragonès), amb 17,46 hectàrees d’espai i 14,63 MW de potència.
  2. Mas Roig I (Castelldans, Garrigues), amb 12,15 hectàrees d’espai i 5,4 MW de potència.
  3. Parsosy Las Teclas (Torregrossa, Pla d’Urgell), amb 15,50 hectàrees d’espai i 4,95 MW de potència.
  4. Parsosy Las Solanas (Olèrdola, Alt Penedès), amb 7,90 hectàrees d’espai i 4,95 MW de potència.
  5. Cervera 1 (Cervera, Segarra), amb 7,40 hectàrees d’espai i 4,2 MW de potència.

Es tracta d’instal·lacions amb dimensions molt moderades i s’adapten a un model que tècnicament es coneix com a generació distribuïda, és a dir: plantes petites o mitjanes, properes als punts de consum, ubicades habitualment en sòls ja alterats per l'activitat humana, i que busquen una integració harmoniosa amb el territori.

Les grans plantes de l’Estat espanyol

La situació de Catalunya contrasta amb la del conjunt de l'estat, en què segons dades d'Unef del 2023, de les 1.013 instal·lacions fotovoltaiques operatives, 308 tenien més de 20 MW de potència. Si ho mirem en termes de potència renovable, dels 19.000 MW instal·lats a Espanya, el 84% són en parcs solars de més de 20 MW. A Espanya hi ha 18 parcs de més de 50 MW, que acumulen el 21% de la potència fotovoltaica de l'estat. En canvi, només el 16% de la potència prové de projectes més petits de 20 MW, i només en 6% tenen menys de 5 MW.

Així doncs, quan ens desplacem fora del context català, les xifres canvien radicalment. Alguns dels parcs solars més importants de l’Estat tenen potències que multipliquen per desenes les de Catalunya. En destaquen:

  1. Francisco Pizarro (Càceres), amb unes 1.300 hectàrees d’espai i 590 MW de potència.
  2. Núñez de Balboa (Badajoz), amb prop de 1.000 hectàrees d’espai i 500 MW de potència.
  3. Mula (Múrcia), amb gairebé 1.000 hectàrees d’espai i 494 MW de potència.
  4. Talayuela Solar (Càceres), amb 820 hectàrees d’espai i 300 MW de potència.
  5. Complex de Cabrera Solar (Sevilla), compost per quatre plantes que ocupen un espai total d’unes 400 hectàrees i ofereixen una potència conjunta de 200 MW.

En aquest cas, parlem d’instal·lacions que tenen potències molt més elevades i, a més a més, també ocupen milers i centenars d’hectàrees. Tot i no existir un llindar oficial que defineixi què és un macroparc, al sector energètic espanyol és habitual utilitzar aquest terme per referir-se a projectes d’aquestes dimensions.

Els grans gegants solars del planeta

A escala mundial, el concepte de macroparc fotovoltaic pren una nova dimensió. Segons les últimes notícies, aquests són els principals complexos solars en funcionament al món, tots ubicats a l’Àsia:

  1. Xinjiang (Xina), amb unes 81.000 hectàrees d’espai —la mateixa extensió que la ciutat de Nova York— i 5.000 MW de potència.
  2. Jinchuan (Xina), amb 9.000 hectàrees d’espai i 1.030 MW de potència.
  3. Mohammed bin Rashid Al Maktoum (Emirats Àrabs Units), amb 7.700 hectàrees d’espai i 2.620 MW de potència.
  4. Bhadla (Índia), amb 5.660 hectàrees d’espai i 2.700 MW de potència.
  5. Pavagada (Índia), amb 5.260 hectàrees d’espai i 2.050 MW de potència.

Aquests megaparcs són capaços de subministrar electricitat a milions de llars, tots ells cobrint extensions comparables a les de grans ciutats i superant en diversos ordres de magnitud qualsevol projecte d’àmbits català o espanyol.

La importància de parlar amb precisió

Tenint en compte aquest context, queda clar que la majoria de projectes catalans difícilment poden considerar-se macroparcs en sentit estricte.

Aquest rigor lingüístic no és menor: utilitzar correctament les paraules ajuda a entendre millor els impactes reals de cada instal·lació, evita malentesos i permet un debat públic més ben informat i centrat en les dades.


Últimes notícies

El canvi climàtic i la producció d’energies renovables

10/01/2025
El canvi climàtic i la producció d’energies renovables

L’escalfament global accelerat de l’últim segle suposa una de les amenaces més importants a mitjà i llarg termini per a la nostra forma de vida actual. Pel que fa al sector energètic, el canvi climàtic està transformant el panorama global de producció i té un impacte directe en les principals fonts...

L’Energètica estrena a Vidreres el seu primer parc solar

27/12/2024
L’Energètica estrena a Vidreres el seu primer parc solar

L’Energètica ha celebrat l’obertura oficial de la seva primera planta solar. El parc fotovoltaic, situat a Vidreres (la Selva), té una potència de 3,4 megawatts pic (MWp) i l’ha adquirit a través de la crida pública per la compra de projectes que va fer al juliol, amb una inversió total...

L’Energètica preselecciona els dos primers parcs solars a terra per comprar

14/10/2024
L’Energètica preselecciona els dos primers parcs solars a terra per comprar

L’Energètica ha preseleccionat dos dels projectes que s’han presentat al procés de compra per crida pública de parcs solars de fins a 5 megawatts (MW) de potència que es va convocar el mes de juliol. Es tracta del parc que l’empresa catalana Rubau Energia ha instal·lat a Vidreres (la Selva)...

L’Energètica assumeix la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet

31/07/2024
L’Energètica assumeix la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet

És la primera central que es recupera d’un operador privat i afegirà 660 kW de potència renovable a l’empresa pública de la GeneralitatA partir del 31 de juliol L’Energètica ha assumit la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), La central, situada a...

L’Energètica comença a subministrar avui les línies 9 i 10 del  metro de Barcelona

15/07/2024
L’Energètica comença a subministrar avui les línies 9 i 10 del metro de Barcelona

Ifercat esdevé des d’aquest 15 de juliol el principal consumidor de l’empresa pública derenovables L’Energètica subministra des d’avui l’energia d’origen renovable necessària per fer funcionar leslínies 9 i 10 del metro de Barcelona. A partir d’aquest 15 de juliol el titular de les instal·lacions,Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), passa a ser...

El president Aragonès i el conseller Mascort visiten L’Energètica

10/07/2024
El president Aragonès i el conseller Mascort visiten L’Energètica

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, han visitat avui la seu de L’Energètica, acompanyats de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas; la directora general d’Energia, Assumpta Ferran; i la directora de l’Institut Català de L’Energia, Marta...

;