Actualitat

 

Què és —i què no és— un macroparc solar?

12/06/2025
Imagen noticia

En els últims anys, el terme macroparc solar ha entrat amb força en el debat públic sobre la transició energètica. Sovint s’utilitza per descriure qualsevol planta fotovoltaica que ocupa una superfície considerable, independentment de la seva potència real o extensió concreta. 

Aquesta manca de precisió ha generat confusions i discussions, ja que ni a Catalunya ni a escala estatal o internacional existeix una definició oficial clara sobre què és exactament un macroparc. Si ens agafem a la normativa, la potència d’un parc (que es mesura en megawatts, MW) determina com s’ha de tramitar. Així, mentre que un parc de menys de 5 MW segueix un procediment per la via ràpida; els de dimensions més grans s’han de sotmetre a una  tramitació més complexa, que triga el doble de temps per obtenir l’autorització. I mentre que els projectes de fins a 50 MW els autoritza la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya, els de potències superiors passen pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Per dimensionar aquest concepte de macroparc amb més precisió, resulta útil comparar l’escala dels principals parcs solars catalans amb els referents més grans de l’Estat i del món. És només així, per mitjà d’una comparació objectiva, que es pot entendre quin significat té realment aquesta expressió.

Els parcs solars a Catalunya

Totes les plantes fotovoltaiques que actualment operen a Catalunya ocupen extensions per sota de les 20 hectàrees i les més grosses es mouen entre els 15 i els 4 megawatts (MW) de potència. Segons les dades recollides pel Ministeri per a la Transició Ecològica, els cinc parcs solars més grans del territori català són:

  1. Constantí-42 (Constantí, Tarragonès), amb 17,46 hectàrees d’espai i 14,63 MW de potència.
  2. Mas Roig I (Castelldans, Garrigues), amb 12,15 hectàrees d’espai i 5,4 MW de potència.
  3. Parsosy Las Teclas (Torregrossa, Pla d’Urgell), amb 15,50 hectàrees d’espai i 4,95 MW de potència.
  4. Parsosy Las Solanas (Olèrdola, Alt Penedès), amb 7,90 hectàrees d’espai i 4,95 MW de potència.
  5. Cervera 1 (Cervera, Segarra), amb 7,40 hectàrees d’espai i 4,2 MW de potència.

Es tracta d’instal·lacions amb dimensions molt moderades i s’adapten a un model que tècnicament es coneix com a generació distribuïda, és a dir: plantes petites o mitjanes, properes als punts de consum, ubicades habitualment en sòls ja alterats per l'activitat humana, i que busquen una integració harmoniosa amb el territori.

Les grans plantes de l’Estat espanyol

La situació de Catalunya contrasta amb la del conjunt de l'estat, en què segons dades d'Unef del 2023, de les 1.013 instal·lacions fotovoltaiques operatives, 308 tenien més de 20 MW de potència. Si ho mirem en termes de potència renovable, dels 19.000 MW instal·lats a Espanya, el 84% són en parcs solars de més de 20 MW. A Espanya hi ha 18 parcs de més de 50 MW, que acumulen el 21% de la potència fotovoltaica de l'estat. En canvi, només el 16% de la potència prové de projectes més petits de 20 MW, i només en 6% tenen menys de 5 MW.

Així doncs, quan ens desplacem fora del context català, les xifres canvien radicalment. Alguns dels parcs solars més importants de l’Estat tenen potències que multipliquen per desenes les de Catalunya. En destaquen:

  1. Francisco Pizarro (Càceres), amb unes 1.300 hectàrees d’espai i 590 MW de potència.
  2. Núñez de Balboa (Badajoz), amb prop de 1.000 hectàrees d’espai i 500 MW de potència.
  3. Mula (Múrcia), amb gairebé 1.000 hectàrees d’espai i 494 MW de potència.
  4. Talayuela Solar (Càceres), amb 820 hectàrees d’espai i 300 MW de potència.
  5. Complex de Cabrera Solar (Sevilla), compost per quatre plantes que ocupen un espai total d’unes 400 hectàrees i ofereixen una potència conjunta de 200 MW.

En aquest cas, parlem d’instal·lacions que tenen potències molt més elevades i, a més a més, també ocupen milers i centenars d’hectàrees. Tot i no existir un llindar oficial que defineixi què és un macroparc, al sector energètic espanyol és habitual utilitzar aquest terme per referir-se a projectes d’aquestes dimensions.

Els grans gegants solars del planeta

A escala mundial, el concepte de macroparc fotovoltaic pren una nova dimensió. Segons les últimes notícies, aquests són els principals complexos solars en funcionament al món, tots ubicats a l’Àsia:

  1. Xinjiang (Xina), amb unes 81.000 hectàrees d’espai —la mateixa extensió que la ciutat de Nova York— i 5.000 MW de potència.
  2. Jinchuan (Xina), amb 9.000 hectàrees d’espai i 1.030 MW de potència.
  3. Mohammed bin Rashid Al Maktoum (Emirats Àrabs Units), amb 7.700 hectàrees d’espai i 2.620 MW de potència.
  4. Bhadla (Índia), amb 5.660 hectàrees d’espai i 2.700 MW de potència.
  5. Pavagada (Índia), amb 5.260 hectàrees d’espai i 2.050 MW de potència.

Aquests megaparcs són capaços de subministrar electricitat a milions de llars, tots ells cobrint extensions comparables a les de grans ciutats i superant en diversos ordres de magnitud qualsevol projecte d’àmbits català o espanyol.

La importància de parlar amb precisió

Tenint en compte aquest context, queda clar que la majoria de projectes catalans difícilment poden considerar-se macroparcs en sentit estricte.

Aquest rigor lingüístic no és menor: utilitzar correctament les paraules ajuda a entendre millor els impactes reals de cada instal·lació, evita malentesos i permet un debat públic més ben informat i centrat en les dades.


Últimes notícies

El malbaratament energètic, un problema invisible amb grans conseqüències

04/03/2025
El malbaratament energètic, un problema invisible amb grans conseqüències

Obrir el llum d’una habitació buida, mantenir els electrodomèstics encesos en mode d’espera o escalfar una casa sense un bon aïllament són accions quotidianes que semblen inofensives, però que sumades generen un impacte energètic enorme. El malbaratament energètic és una de les grans barreres cap a una transició sostenible: una despesa...

Cap a una llar descarbonitzada: la reducció d’emissions comença a casa

24/02/2025
Cap a una llar descarbonitzada: la reducció d’emissions comença a casa

El 2022, els habitatges van representar més del 25% del consum d’energia final arreu de la Unió Europea. Així ho exposa l’informe de consum energètic de les llars publicat per l’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. És per això que, quan parlem del gran repte de la transició energètica, la descarbonització...

Mar Reguant i Jaume Morron destaquen el potencial renovable de Catalunya en una conferència a L’Energètica

14/02/2025
Mar Reguant i Jaume Morron destaquen el potencial renovable de Catalunya en una conferència a L’Energètica

L’Energètica ha rebut aquest mes la visita de la doctora en Economia Mar Reguant i el comunicador expert en renovables Jaume Morron. En la xerrada als treballadors de l’empresa pública, tots dos han exposat el paper de les energies renovables i les grans oportunitats que té Catalunya per avançar en...

L’Empordà tindrà el primer aerogenerador d’autoconsum de Catalunya

31/01/2025
L’Empordà tindrà el primer aerogenerador d’autoconsum de Catalunya

Quan pensem en la generació d’energia per a l’autoconsum ens solen venir al cap les plaques fotovoltaiques a les teulades. Però l’energia eòlica també és una aliada a l’hora de produir energia consumida en quilòmetre zero, especialment vàlida per a activitats que requereixen un gran consum elèctric. És el que...

Administracions públiques i societat civil reflexionen sobre la implantació de renovables en una jornada al Port de Tarragona

23/01/2025
Administracions públiques i societat civil reflexionen sobre la implantació de renovables en una jornada al Port de Tarragona

El Museu del Port de Tarragona ha acollit una jornada de debat sobre les bones pràctiques en la implantació de les energies renovables. Sota el títol ‘Eines per una transició justa amb el territori’ més de seixanta agents públics i privats van posar en comú experiències en un espai de reflexió sobre l’impacte...

L’Energètica assoleix els 4.000 punts de subministrament

15/01/2025
L’Energètica assoleix els 4.000 punts de subministrament

L’empresa pública de renovables ja abasteix tots els Departaments de la GeneralitatLa companyia preveu multiplicar per deu l’energia proveïda a l’Administració aquest any.L’Energètica comença l’any arribant als 4.000 punts de subministrament gestionats al conjunt de l’Administració, amb la incorporació de tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya a la...

;