La repotenciació de parcs històrics com les Colladetes, Baix Ebre o Trucafort obre una nova etapa per l'energia eòlica catalana.
L'energia eòlica forma part de la història recent de la transició energètica a Catalunya. Molt abans que les renovables ocupessin un lloc central en el debat públic, un grup de persones visionàries van apostar per aprofitar la força del vent per generar electricitat neta. Entre elles hi havia Joan Fages Torras, una de les figures pioneres del sector al país i accionista del parc eòlic de les Colladetes, a El Perelló.
La seva recent defunció convida a recordar el seu llegat, així com els orígens d'aquesta tecnologia i, alhora, a mirar el futur dels primers parcs catalans, molts dels quals entren ara en una nova etapa marcada per la repotenciació.
Els primers parcs eòlics construïts a Catalunya a finals dels anys noranta i principis dels 2000 van demostrar la viabilitat d'aquesta tecnologia. Tres dècades després, molts d'aquells aerogeneradors han arribat al final de la seva vida útil.
La repotenciació consisteix a substituir aquestes màquines antigues per aerogeneradors més moderns, eficients i potents. L'objectiu és renovar la tecnologia alhora que es generamolta més energia renovable amb menys impacte territorial i paisatgístic: menys aerogeneradors, més producció i una millor integració amb l'entorn.
El parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, s'ha convertit en el primer gran exemple de repotenciació eòlica a Catalunya. La instal·lació original, en funcionament des de l'any 1999, estava formada per 54 aerogeneradors. El projecte de renovació els substitueix per només 6 màquines de nova generació, capaces de produir molta més energia ocupant menys territori i amb una reducció notable de l'impacte visual.
Allò que abans requeria desenes d'aerogeneradors avui s'aconsegueix amb un nombre molt menor de màquines. Un símbol perfecte de l'evolució que ha viscut l'eòlica en les darreres dècades.
La repotenciació també és una manera de preservar l'esperit innovador dels primers projectes del país. És el cas del parc eòlic del Baix Ebre (PEBESA), un dels més antics de Catalunya i del qual L'Energètica és copropietària. Coincidint amb el seu 30è aniversari, s'ha presentat un projecte que substituirà els 27 aerogeneradors actuals per només 3 turbines d'última generació.
Malgrat reduir dràsticament el nombre de màquines, la producció anual passarà de 3,9 GWh a 15,9 GWh: es quadruplicarà la generació renovable ocupant menys de la meitat de la superfície actual. Una transformació similar es planteja al parc eòlic de Trucafort, un altre dels històrics en què participa L'Energètica.
La història de l'eòlica a Catalunya és una història de persones que van saber veure oportunitats allà on altres només veien incertesa. Pioners com Joan Fages Torras van fer possibles els primers projectes que van obrir camí a una tecnologia avui fonamental per assolir els objectius climàtics del país.
Aquest procés no és un cas aïllat. El Govern ja l'ha plantejat com una mena de "pla renove" per als parcs de primera generació: permetria actuar sobre 44 parcs i passar de 756 aerogeneradors a només 242, mantenint o augmentant lleugerament la potència instal·lada i incrementant la producció anual un 31%. En alguns casos, a més, s'hi podrien afegir bateries per emmagatzemar l'energia i aprofitar millor els moments de més generació.
Trenta anys després dels primers parcs catalans, el vent continua bufant. Ho fa amb noves tecnologies, nous reptes i noves oportunitats, però també amb el record de les persones que van ajudar a posar en marxa aquesta transformació.
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...
L’energia solar, una de les dues fonts renovables més conegudes juntament amb l’eòlica, ha guanyat aquests últims anys cada cop més popularitat i força a la Unió Europea fins a convertir-se en la font renovable de referència per a la ciutadania europea.Si bé el descobriment de la funció fotovoltaica data...
Les fonts renovables instal·lades a la península Ibèrica han aportat, durant el març, un 67,6% de tota l’energia generada al territori. En nombres absoluts, es tracta d’una producció total de 14.411 GWh, un 16,1% més que el mateix mes de l’any anterior.La cada cop creixent xarxa renovable ibèrica i la...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|