La repotenciació de parcs històrics com les Colladetes, Baix Ebre o Trucafort obre una nova etapa per l'energia eòlica catalana.
L'energia eòlica forma part de la història recent de la transició energètica a Catalunya. Molt abans que les renovables ocupessin un lloc central en el debat públic, un grup de persones visionàries van apostar per aprofitar la força del vent per generar electricitat neta. Entre elles hi havia Joan Fages Torras, una de les figures pioneres del sector al país i accionista del parc eòlic de les Colladetes, a El Perelló.
La seva recent defunció convida a recordar el seu llegat, així com els orígens d'aquesta tecnologia i, alhora, a mirar el futur dels primers parcs catalans, molts dels quals entren ara en una nova etapa marcada per la repotenciació.
Els primers parcs eòlics construïts a Catalunya a finals dels anys noranta i principis dels 2000 van demostrar la viabilitat d'aquesta tecnologia. Tres dècades després, molts d'aquells aerogeneradors han arribat al final de la seva vida útil.
La repotenciació consisteix a substituir aquestes màquines antigues per aerogeneradors més moderns, eficients i potents. L'objectiu és renovar la tecnologia alhora que es generamolta més energia renovable amb menys impacte territorial i paisatgístic: menys aerogeneradors, més producció i una millor integració amb l'entorn.
El parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, s'ha convertit en el primer gran exemple de repotenciació eòlica a Catalunya. La instal·lació original, en funcionament des de l'any 1999, estava formada per 54 aerogeneradors. El projecte de renovació els substitueix per només 6 màquines de nova generació, capaces de produir molta més energia ocupant menys territori i amb una reducció notable de l'impacte visual.
Allò que abans requeria desenes d'aerogeneradors avui s'aconsegueix amb un nombre molt menor de màquines. Un símbol perfecte de l'evolució que ha viscut l'eòlica en les darreres dècades.
La repotenciació també és una manera de preservar l'esperit innovador dels primers projectes del país. És el cas del parc eòlic del Baix Ebre (PEBESA), un dels més antics de Catalunya i del qual L'Energètica és copropietària. Coincidint amb el seu 30è aniversari, s'ha presentat un projecte que substituirà els 27 aerogeneradors actuals per només 3 turbines d'última generació.
Malgrat reduir dràsticament el nombre de màquines, la producció anual passarà de 3,9 GWh a 15,9 GWh: es quadruplicarà la generació renovable ocupant menys de la meitat de la superfície actual. Una transformació similar es planteja al parc eòlic de Trucafort, un altre dels històrics en què participa L'Energètica.
La història de l'eòlica a Catalunya és una història de persones que van saber veure oportunitats allà on altres només veien incertesa. Pioners com Joan Fages Torras van fer possibles els primers projectes que van obrir camí a una tecnologia avui fonamental per assolir els objectius climàtics del país.
Aquest procés no és un cas aïllat. El Govern ja l'ha plantejat com una mena de "pla renove" per als parcs de primera generació: permetria actuar sobre 44 parcs i passar de 756 aerogeneradors a només 242, mantenint o augmentant lleugerament la potència instal·lada i incrementant la producció anual un 31%. En alguns casos, a més, s'hi podrien afegir bateries per emmagatzemar l'energia i aprofitar millor els moments de més generació.
Trenta anys després dels primers parcs catalans, el vent continua bufant. Ho fa amb noves tecnologies, nous reptes i noves oportunitats, però també amb el record de les persones que van ajudar a posar en marxa aquesta transformació.
Amb una xarxa d’energia solar fotovoltaica en creixement a Catalunya, l’accés al sòl ha esdevingut un dels grans reptes per a la implantació a gran escala. Davant d’aquesta limitació, les instal·lacions flotants sobre embassaments i altres cossos d’aigua emergeixen com una solució amb múltiples avantatges: optimitzen l’espai, redueixen l’evaporació i milloren l’eficiència...
Obrir el llum d’una habitació buida, mantenir els electrodomèstics encesos en mode d’espera o escalfar una casa sense un bon aïllament són accions quotidianes que semblen inofensives, però que sumades generen un impacte energètic enorme. El malbaratament energètic és una de les grans barreres cap a una transició sostenible: una despesa...
El 2022, els habitatges van representar més del 25% del consum d’energia final arreu de la Unió Europea. Així ho exposa l’informe de consum energètic de les llars publicat per l’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. És per això que, quan parlem del gran repte de la transició energètica, la descarbonització...
L’Energètica ha rebut aquest mes la visita de la doctora en Economia Mar Reguant i el comunicador expert en renovables Jaume Morron. En la xerrada als treballadors de l’empresa pública, tots dos han exposat el paper de les energies renovables i les grans oportunitats que té Catalunya per avançar en...
Quan pensem en la generació d’energia per a l’autoconsum ens solen venir al cap les plaques fotovoltaiques a les teulades. Però l’energia eòlica també és una aliada a l’hora de produir energia consumida en quilòmetre zero, especialment vàlida per a activitats que requereixen un gran consum elèctric. És el que...
El Museu del Port de Tarragona ha acollit una jornada de debat sobre les bones pràctiques en la implantació de les energies renovables. Sota el títol ‘Eines per una transició justa amb el territori’ més de seixanta agents públics i privats van posar en comú experiències en un espai de reflexió sobre l’impacte...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|