L’apagada general del 28 d’abril va tornar a posar sobre la taula una pregunta que guanya rellevància a mesura que augmenta la nostra dependència elèctrica: estem preparats per quedar-nos sense llum? I més important encara: què podem fer per evitar-ho o reduir-ne l’impacte? Les bateries elèctriques poden formar part de la resposta, però cal saber com funcionen i què poden (i què no poden) fer.
Les bateries elèctriques permeten emmagatzemar energia per utilitzar-la més endavant, ja sigui la que hem produït amb plaques solars o la que hem carregat de la xarxa en hores de menys demanda. Ara bé, per fer front a una apagada com la del 28 d’abril, cal que la bateria estigui integrada en un sistema amb capacitat de “backup”. És a dir, un sistema pensat per desconnectar-se de la xarxa i seguir subministrant energia de manera autònoma.
Sense aquest sistema de “backup” —que inclou elements com un inversor híbrid i una configuració específica—, la majoria d’instal·lacions d’autoconsum amb bateries no poden funcionar quan la xarxa cau. Per seguretat, les instal·lacions fotovoltaiques convencionals deixen d’operar en cas de tall de subministrament.
Amb els sistemes adequats, les bateries poden mantenir la il·luminació, fer funcionar neveres, ordinadors o carregar telèfons mòbils durant un tall. En l’àmbit domèstic o comunitari, això pot fer una gran diferència en situacions d’emergència.
Però el seu valor va més enllà de l’autonomia: les bateries són també una eina per fer que el sistema elèctric sigui més estable, absorbir l’excedent de producció renovable, i alliberar la xarxa en moments de màxima demanda. No prevenen l’apagada, però poden ajudar a esmorteir-ne l’impacte.
Si volem que el sistema elèctric del futur sigui realment resilient —és a dir, preparat per adaptar-se i respondre a situacions extremes—, caldrà combinar moltes solucions: generació renovable distribuïda, bateries d’emmagatzematge, sistemes de “backup”, i una gestió flexible de la demanda.
L’Energètica, com a comercialitzadora pública, no pot actuar sobre la xarxa de transport o distribució, però sí que pot fomentar un model on cada vegada més edificis i equipaments públics siguin capaços de generar i gestionar la seva pròpia energia, amb més sobirania i capacitat de resposta davant d’un tall.
L’Energètica ha posat en marxa el projecte d’ambientalització del parc solar fotovoltaic de Vidreres (Selva), situat a la urbanització La Goba. L’actuació transforma un espai de 2,36 hectàrees —que antigament acollia un circuit de motocròs— en un exemple de convivència entre producció energètica i preservació ecològica.Durant el 2025 es desplegaran les...
La central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), tanca el primer any d’explotació a càrrec de L’Energètica amb una producció acumulada d’un gigawatt hora (GWh) d’energia verda, l’equivalent al que consumeixen 250 llars en un any. Tenint en compte que la major part de l’any s’ha...
L’Energètica iniciarà els estudis preliminars per participar en el projecte de central hidroelèctrica reversible de la Baells (al Berguedà). L’empresa de renovables de la Generalitat encarregarà l’auditoria preventiva preceptiva perquè el Consell Executiu pugui autoritzar l’operació, ja que el projecte es considera una infraestructura estratègica per augmentar la resiliència del...
Els punts de recàrrega de vehicles electrificats —híbrids i elèctrics— ja compten amb una senyalització pròpia i específica. L’1 de juliol passat, la DGT va posar en marxa la Instrucció MOV 2022/12, una norma que modifica el Reglament General de Circulació per introduir-hi nous senyals que identifiquen aquestes instal·lacions i adapten...
L’apagada general del 28 d’abril passat va empènyer tant el Govern espanyol com la Generalitat a impulsar modificacions normatives per reforçar el conjunt del sistema elèctric. Mesos després de l’esdeveniment, i amb els primers canvis legislatius en vigor, en destaca especialment l’ampliació del radi màxim per compartir energia generada en instal·lacions d’autoconsum,...
L’apagada general del 28 d’abril va posar de manifest una de les grans febleses del sistema de producció d’energia renovable: la concentració de la generació en uns pocs territoris —i lluny dels grans punts de consum— debilita tot el sistema energètic.Aquesta va ser una de les idees centrals exposades per...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|