L’apagada general del 28 d’abril va tornar a posar sobre la taula una pregunta que guanya rellevància a mesura que augmenta la nostra dependència elèctrica: estem preparats per quedar-nos sense llum? I més important encara: què podem fer per evitar-ho o reduir-ne l’impacte? Les bateries elèctriques poden formar part de la resposta, però cal saber com funcionen i què poden (i què no poden) fer.
Les bateries elèctriques permeten emmagatzemar energia per utilitzar-la més endavant, ja sigui la que hem produït amb plaques solars o la que hem carregat de la xarxa en hores de menys demanda. Ara bé, per fer front a una apagada com la del 28 d’abril, cal que la bateria estigui integrada en un sistema amb capacitat de “backup”. És a dir, un sistema pensat per desconnectar-se de la xarxa i seguir subministrant energia de manera autònoma.
Sense aquest sistema de “backup” —que inclou elements com un inversor híbrid i una configuració específica—, la majoria d’instal·lacions d’autoconsum amb bateries no poden funcionar quan la xarxa cau. Per seguretat, les instal·lacions fotovoltaiques convencionals deixen d’operar en cas de tall de subministrament.
Amb els sistemes adequats, les bateries poden mantenir la il·luminació, fer funcionar neveres, ordinadors o carregar telèfons mòbils durant un tall. En l’àmbit domèstic o comunitari, això pot fer una gran diferència en situacions d’emergència.
Però el seu valor va més enllà de l’autonomia: les bateries són també una eina per fer que el sistema elèctric sigui més estable, absorbir l’excedent de producció renovable, i alliberar la xarxa en moments de màxima demanda. No prevenen l’apagada, però poden ajudar a esmorteir-ne l’impacte.
Si volem que el sistema elèctric del futur sigui realment resilient —és a dir, preparat per adaptar-se i respondre a situacions extremes—, caldrà combinar moltes solucions: generació renovable distribuïda, bateries d’emmagatzematge, sistemes de “backup”, i una gestió flexible de la demanda.
L’Energètica, com a comercialitzadora pública, no pot actuar sobre la xarxa de transport o distribució, però sí que pot fomentar un model on cada vegada més edificis i equipaments públics siguin capaços de generar i gestionar la seva pròpia energia, amb més sobirania i capacitat de resposta davant d’un tall.
Els punts de recàrrega de vehicles electrificats —híbrids i elèctrics— ja compten amb una senyalització pròpia i específica. L’1 de juliol passat, la DGT va posar en marxa la Instrucció MOV 2022/12, una norma que modifica el Reglament General de Circulació per introduir-hi nous senyals que identifiquen aquestes instal·lacions i adapten...
L’apagada general del 28 d’abril passat va empènyer tant el Govern espanyol com la Generalitat a impulsar modificacions normatives per reforçar el conjunt del sistema elèctric. Mesos després de l’esdeveniment, i amb els primers canvis legislatius en vigor, en destaca especialment l’ampliació del radi màxim per compartir energia generada en instal·lacions d’autoconsum,...
L’apagada general del 28 d’abril va posar de manifest una de les grans febleses del sistema de producció d’energia renovable: la concentració de la generació en uns pocs territoris —i lluny dels grans punts de consum— debilita tot el sistema energètic.Aquesta va ser una de les idees centrals exposades per...
En els últims anys, el terme macroparc solar ha entrat amb força en el debat públic sobre la transició energètica. Sovint s’utilitza per descriure qualsevol planta fotovoltaica que ocupa una superfície considerable, independentment de la seva potència real o extensió concreta. Aquesta manca de precisió ha generat confusions i discussions, ja que ni...
La instal·lació de més envergadura es farà a la coberta del Centre Operatiu de Rubí, amb 1.300 panells solars i més d’una hectàrea de superfícieEls altres parcs s’ubicaran al Centre Operatiu de Martorell, a l’Espai de la Via Mètrica, a les estacions de Martorell Central i Volpelleres i en una...
Instal·lar un parc solar pot semblar senzill: trobar un terreny amb sol i espai suficient. Però la realitat és molt més complexa. A L’Energètica, l’empresa pública d’energia de la Generalitat, seguim un procés rigorós que té en compte criteris urbanístics, ambientals, hidrològics, agrícoles, tècnics i de compatibilitat amb el territori.Tot plegat,...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|