Ens salven d’una apagada, les bateries?
09/05/2025
L’apagada general del 28 d’abril va tornar a posar sobre la taula una pregunta que guanya rellevància a mesura que augmenta la nostra dependència elèctrica: estem preparats per quedar-nos sense llum? I més important encara: què podem fer per evitar-ho o reduir-ne l’impacte? Les bateries elèctriques poden formar part de la resposta, però cal saber com funcionen i què poden (i què no poden) fer.
Una bateria sola no fa miracles
Les bateries elèctriques permeten emmagatzemar energia per utilitzar-la més endavant, ja sigui la que hem produït amb plaques solars o la que hem carregat de la xarxa en hores de menys demanda. Ara bé, per fer front a una apagada com la del 28 d’abril, cal que la bateria estigui integrada en un sistema amb capacitat de “backup”. És a dir, un sistema pensat per desconnectar-se de la xarxa i seguir subministrant energia de manera autònoma.
Sense aquest sistema de “backup” —que inclou elements com un inversor híbrid i una configuració específica—, la majoria d’instal·lacions d’autoconsum amb bateries no poden funcionar quan la xarxa cau. Per seguretat, les instal·lacions fotovoltaiques convencionals deixen d’operar en cas de tall de subministrament.
Bateries per a l’autonomia, però també per a la xarxa
Amb els sistemes adequats, les bateries poden mantenir la il·luminació, fer funcionar neveres, ordinadors o carregar telèfons mòbils durant un tall. En l’àmbit domèstic o comunitari, això pot fer una gran diferència en situacions d’emergència.
Però el seu valor va més enllà de l’autonomia: les bateries són també una eina per fer que el sistema elèctric sigui més estable, absorbir l’excedent de producció renovable, i alliberar la xarxa en moments de màxima demanda. No prevenen l’apagada, però poden ajudar a esmorteir-ne l’impacte.
Una peça més dins un model energètic més resilient
Si volem que el sistema elèctric del futur sigui realment resilient —és a dir, preparat per adaptar-se i respondre a situacions extremes—, caldrà combinar moltes solucions: generació renovable distribuïda, bateries d’emmagatzematge, sistemes de “backup”, i una gestió flexible de la demanda.
L’Energètica, com a comercialitzadora pública, no pot actuar sobre la xarxa de transport o distribució, però sí que pot fomentar un model on cada vegada més edificis i equipaments públics siguin capaços de generar i gestionar la seva pròpia energia, amb més sobirania i capacitat de resposta davant d’un tall.