Radiografia de la pobresa energètica a Catalunya

La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge que varia tenint en compte les diferents situacions que pot provocar aquesta situació.
 

Quins tipus de pobresa energètica existeixen?

L’informe oficial del Síndic, que analitza la prevalença de la pobresa energètica en el conjunt del país, distingeix fins a cinc situacions que es poden agrupar sota aquesta condició:

• Retards en el pagament de les factures de subministraments de la llar.
• Retards en el pagament de les factures de despeses relacionades amb l’habitatge.
• Incapacitat de mantenir l’habitatge a temperatura adequada.
• Despesa energètica especialment alta en relació amb els ingressos familiars, més del doble de la mediana estatal.
• Despesa energètica especialment baixa, inferior a la meitat de la mediana estatal.

Tenint en compte aquests indicadors, l’informe destaca que el 19,2% de la població catalana no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, sent la manifestació de la pobresa energètica més estesa al país. La despesa energètica especialment alta és la segona situació més repetida, amb un 12,9% de llars que la pateixen segons dades del 2022. Seguidament, aproximadament el 12,8% de les unitats familiars no poden pagar a temps les despeses relacionades amb l’habitatge.
 

Qui pateix la pobresa energètica?

Les dades de l’Idescat recollides a l’informe del Síndic de Greuges, que té en compte els perfils socials de les persones que pateixen pobresa energètica amb variables com el gènere, el nivell d’estudis, la nacionalitat, la situació laboral, l’edat i la composició de la llar, mostren aquests resultats:

• Per gènere, les dones tenen més probabilitat de patir pobresa energètica, un 20,6% davant el 17,5% d’homes.
• En persones amb estudis d’educació primària o inferior, la possibilitat és del 24,3%. El percentatge es redueix a un 15% en aquelles que tenen una educació superior.
• Les persones estrangeres representen un gruix de població molt més gran quan parlem de la possibilitat de veure’s en situació de pobresa energètica, un 33,5%, davant de les que disposen de nacionalitat espanyola (16,9%).
• Pel que fa a la situació laboral, la possibilitat de les persones aturades de patir pobresa energètica és d’un 30,9%, per davant de les inactives (22%), les ocupades (18,2%) i les jubilades (13,3%).
• Quant a l’edat, la distribució del risc de patir pobresa energètica oscil·la entre el 23 i 14,9%, amb la franja d’edat entre els 30 i els 44 anys (23%) com la més destacada. Hi segueixen les persones entre 16 i 29 anys (22,1%), les menors de 16 anys (19,7%), la franja entre 45 i 64 anys (17,6) i les persones més grans de 65 anys (14,9%).
• La composició de la llar, tanmateix, no sembla jugar-hi un paper important. Les possibilitats de veure’s en situació de pobresa energètica entre les llars sense fills dependents (19,2%) és similar a aquelles amb fills que hi depenen (19%).

Quina és la situació a Europa?

Les dades comparades entre l’afectació de la pobresa energètica a Catalunya i les dades d’escala estatal i europea mostren que el nostre país té nivells de pobresa energètica superiors a la resta de territoris i països.

Agafant de referència algun dels indicadors d’aquesta condició, com la incapacitat de mantenir l’habitatge a temperatura adequada, l’informe del Síndic assegura que el 2021 tant la mitjana espanyola, del 14,3%, com la de la Unió Europea, del 6,9%, van ser més baixes que la catalana, del 15,9%. Altres anàlisis exposades a l’informe mostren que el 12,8% de la població té retards a l’hora de pagar les despeses relacionades a l’habitatge, quan a la mitjana de l’Estat aquest percentatge és de l’11,6%.

També va ser elevada la despesa de les llars catalanes en electricitat, gas i aigua l’any 2020, amb una mitjana de 1.448€ –a la resta de l’Estat va ser de 1.282€, o de 1.318€ a França i 1.348€ a Alemanya–. Això va suposar un increment del 6,6% a la situació prepandèmia, el 2019, i un 30,4% respecte a la situació abans de la crisi econòmica del 2008.

El paper de L’Energètica

L’objectiu de L’Energètica durant l’any 2024 demana destinar els excedents de generació d’electricitat a les plaques instal·lades als edificis públics per a les llars en situació de pobresa energètica, afegint així un ajut extra al bo social energètic que estan obligades a oferir les comercialitzadores elèctriques de referència.

D’aquesta manera, com va manifestar el president de L’Energètica, Ferran Çivit, durant la presentació oficial de l’entitat, es pretén “crear una xarxa productiva que abasti tot Catalunya i generi un vertader retorn social” tot fent servir les energies renovables.