La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge que varia tenint en compte les diferents situacions que pot provocar aquesta situació.
Quins tipus de pobresa energètica existeixen?
L’informe oficial del Síndic, que analitza la prevalença de la pobresa energètica en el conjunt del país, distingeix fins a cinc situacions que es poden agrupar sota aquesta condició:
Tenint en compte aquests indicadors, l’informe destaca que el 19,2% de la població catalana no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, sent la manifestació de la pobresa energètica més estesa al país. La despesa energètica especialment alta és la segona situació més repetida, amb un 12,9% de llars que la pateixen segons dades del 2022. Seguidament, aproximadament el 12,8% de les unitats familiars no poden pagar a temps les despeses relacionades amb l’habitatge.
Qui pateix la pobresa energètica?
Les dades de l’Idescat recollides a l’informe del Síndic de Greuges, que té en compte els perfils socials de les persones que pateixen pobresa energètica amb variables com el gènere, el nivell d’estudis, la nacionalitat, la situació laboral, l’edat i la composició de la llar, mostren aquests resultats:
Quina és la situació a Europa?
Les dades comparades entre l’afectació de la pobresa energètica a Catalunya i les dades d’escala estatal i europea mostren que el nostre país té nivells de pobresa energètica superiors a la resta de territoris i països.
Agafant de referència algun dels indicadors d’aquesta condició, com la incapacitat de mantenir l’habitatge a temperatura adequada, l’informe del Síndic assegura que el 2021 tant la mitjana espanyola, del 14,3%, com la de la Unió Europea, del 6,9%, van ser més baixes que la catalana, del 15,9%. Altres anàlisis exposades a l’informe mostren que el 12,8% de la població té retards a l’hora de pagar les despeses relacionades a l’habitatge, quan a la mitjana de l’Estat aquest percentatge és de l’11,6%.
També va ser elevada la despesa de les llars catalanes en electricitat, gas i aigua l’any 2020, amb una mitjana de 1.448€ –a la resta de l’Estat va ser de 1.282€, o de 1.318€ a França i 1.348€ a Alemanya–. Això va suposar un increment del 6,6% a la situació prepandèmia, el 2019, i un 30,4% respecte a la situació abans de la crisi econòmica del 2008.
El paper de L’Energètica
L’objectiu de L’Energètica durant l’any 2024 demana destinar els excedents de generació d’electricitat a les plaques instal·lades als edificis públics per a les llars en situació de pobresa energètica, afegint així un ajut extra al bo social energètic que estan obligades a oferir les comercialitzadores elèctriques de referència.
D’aquesta manera, com va manifestar el president de L’Energètica, Ferran Çivit, durant la presentació oficial de l’entitat, es pretén “crear una xarxa productiva que abasti tot Catalunya i generi un vertader retorn social” tot fent servir les energies renovables.
Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és...
L’Energètica, empresa pública d’energia de la Generalitat, ha celebrat el seu acte de presentació oficial aquest dimecres al Palau Robert de Barcelona. Durant la conferència, el president de la companyia, Ferran Çivit, ha anunciat que l’objectiu de L’Energètica durant aquest any és assolir vora 1.000 punts de subministrament i abastir...
Les empreses públiques d’energia són un fenomen habitual als països europeus. Noruega, França, Itàlia o Suècia són només alguns dels estats que disposen d’aquest instrument valorat com un dinamitzador important per a la instal·lació d’infraestructures d’energia renovable. Aquesta tendència també es replica als Estats Units, on fins al 12,6% de...
L’energia eòlica, la solar i la hidràulica són el motor principal que fa moure la generació d’energia renovable a tot el món, una porta d’accés a la independència i la sostenibilitat energètiques de què tant empreses privades com administracions n’han sabut treure profit en benefici dels ciutadans.L’empresa pública belga Aspiravi,...
La Unió Europea avança cap a la descarbonització en tots els sectors. El nou acord signat entre el Consell i el Parlament europeus té com a objectiu que, de cara al 2050, la majoria dels edificis construïts a la UE siguin zero emissions, mitjançant l’augment del rendiment energètic. En aquest...