La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge que varia tenint en compte les diferents situacions que pot provocar aquesta situació.
Quins tipus de pobresa energètica existeixen?
L’informe oficial del Síndic, que analitza la prevalença de la pobresa energètica en el conjunt del país, distingeix fins a cinc situacions que es poden agrupar sota aquesta condició:
Tenint en compte aquests indicadors, l’informe destaca que el 19,2% de la població catalana no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, sent la manifestació de la pobresa energètica més estesa al país. La despesa energètica especialment alta és la segona situació més repetida, amb un 12,9% de llars que la pateixen segons dades del 2022. Seguidament, aproximadament el 12,8% de les unitats familiars no poden pagar a temps les despeses relacionades amb l’habitatge.
Qui pateix la pobresa energètica?
Les dades de l’Idescat recollides a l’informe del Síndic de Greuges, que té en compte els perfils socials de les persones que pateixen pobresa energètica amb variables com el gènere, el nivell d’estudis, la nacionalitat, la situació laboral, l’edat i la composició de la llar, mostren aquests resultats:
Quina és la situació a Europa?
Les dades comparades entre l’afectació de la pobresa energètica a Catalunya i les dades d’escala estatal i europea mostren que el nostre país té nivells de pobresa energètica superiors a la resta de territoris i països.
Agafant de referència algun dels indicadors d’aquesta condició, com la incapacitat de mantenir l’habitatge a temperatura adequada, l’informe del Síndic assegura que el 2021 tant la mitjana espanyola, del 14,3%, com la de la Unió Europea, del 6,9%, van ser més baixes que la catalana, del 15,9%. Altres anàlisis exposades a l’informe mostren que el 12,8% de la població té retards a l’hora de pagar les despeses relacionades a l’habitatge, quan a la mitjana de l’Estat aquest percentatge és de l’11,6%.
També va ser elevada la despesa de les llars catalanes en electricitat, gas i aigua l’any 2020, amb una mitjana de 1.448€ –a la resta de l’Estat va ser de 1.282€, o de 1.318€ a França i 1.348€ a Alemanya–. Això va suposar un increment del 6,6% a la situació prepandèmia, el 2019, i un 30,4% respecte a la situació abans de la crisi econòmica del 2008.
El paper de L’Energètica
L’objectiu de L’Energètica durant l’any 2024 demana destinar els excedents de generació d’electricitat a les plaques instal·lades als edificis públics per a les llars en situació de pobresa energètica, afegint així un ajut extra al bo social energètic que estan obligades a oferir les comercialitzadores elèctriques de referència.
D’aquesta manera, com va manifestar el president de L’Energètica, Ferran Çivit, durant la presentació oficial de l’entitat, es pretén “crear una xarxa productiva que abasti tot Catalunya i generi un vertader retorn social” tot fent servir les energies renovables.
L’energia eòlica i la solar són les clares protagonistes de la revolució renovable que vivim al món, i especialment a Europa, l’última dècada. La nul·la contaminació que genera, els seus costos molt més baixos que altres fonts d’energia i la gran capacitat de creixement de què disposen a futur només...
Avui, 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que busca donar una cara humana als temes ambientals, animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament conscient amb la causa mediambiental i, també, visibilitzar les iniciatives a favor de la sostenibilitat.A L’Energètica, la sostenibilitat és...
La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven...
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...