La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge que varia tenint en compte les diferents situacions que pot provocar aquesta situació.
Quins tipus de pobresa energètica existeixen?
L’informe oficial del Síndic, que analitza la prevalença de la pobresa energètica en el conjunt del país, distingeix fins a cinc situacions que es poden agrupar sota aquesta condició:
Tenint en compte aquests indicadors, l’informe destaca que el 19,2% de la població catalana no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, sent la manifestació de la pobresa energètica més estesa al país. La despesa energètica especialment alta és la segona situació més repetida, amb un 12,9% de llars que la pateixen segons dades del 2022. Seguidament, aproximadament el 12,8% de les unitats familiars no poden pagar a temps les despeses relacionades amb l’habitatge.
Qui pateix la pobresa energètica?
Les dades de l’Idescat recollides a l’informe del Síndic de Greuges, que té en compte els perfils socials de les persones que pateixen pobresa energètica amb variables com el gènere, el nivell d’estudis, la nacionalitat, la situació laboral, l’edat i la composició de la llar, mostren aquests resultats:
Quina és la situació a Europa?
Les dades comparades entre l’afectació de la pobresa energètica a Catalunya i les dades d’escala estatal i europea mostren que el nostre país té nivells de pobresa energètica superiors a la resta de territoris i països.
Agafant de referència algun dels indicadors d’aquesta condició, com la incapacitat de mantenir l’habitatge a temperatura adequada, l’informe del Síndic assegura que el 2021 tant la mitjana espanyola, del 14,3%, com la de la Unió Europea, del 6,9%, van ser més baixes que la catalana, del 15,9%. Altres anàlisis exposades a l’informe mostren que el 12,8% de la població té retards a l’hora de pagar les despeses relacionades a l’habitatge, quan a la mitjana de l’Estat aquest percentatge és de l’11,6%.
També va ser elevada la despesa de les llars catalanes en electricitat, gas i aigua l’any 2020, amb una mitjana de 1.448€ –a la resta de l’Estat va ser de 1.282€, o de 1.318€ a França i 1.348€ a Alemanya–. Això va suposar un increment del 6,6% a la situació prepandèmia, el 2019, i un 30,4% respecte a la situació abans de la crisi econòmica del 2008.
El paper de L’Energètica
L’objectiu de L’Energètica durant l’any 2024 demana destinar els excedents de generació d’electricitat a les plaques instal·lades als edificis públics per a les llars en situació de pobresa energètica, afegint així un ajut extra al bo social energètic que estan obligades a oferir les comercialitzadores elèctriques de referència.
D’aquesta manera, com va manifestar el president de L’Energètica, Ferran Çivit, durant la presentació oficial de l’entitat, es pretén “crear una xarxa productiva que abasti tot Catalunya i generi un vertader retorn social” tot fent servir les energies renovables.
És la primera central que es recupera d’un operador privat i afegirà 660 kW de potència renovable a l’empresa pública de la GeneralitatA partir del 31 de juliol L’Energètica ha assumit la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), La central, situada a...
Ifercat esdevé des d’aquest 15 de juliol el principal consumidor de l’empresa pública derenovables L’Energètica subministra des d’avui l’energia d’origen renovable necessària per fer funcionar leslínies 9 i 10 del metro de Barcelona. A partir d’aquest 15 de juliol el titular de les instal·lacions,Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), passa a ser...
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, han visitat avui la seu de L’Energètica, acompanyats de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas; la directora general d’Energia, Assumpta Ferran; i la directora de l’Institut Català de L’Energia, Marta...
L’Energètica ja forma part de l’Acord nacional per l’Agenda 2030, conegut com a Aliança Catalunya 2030. Juntament amb altres entitats com ACCIÓ i l’IREC, L’Energètica s’ha sumat aquest 5 de juliol a les 85 organitzacions catalanes públiques i privades que s’han compromès formalment amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda...
L’Energètica ha rebut el Premi a la Millor Iniciativa Pública Energètica de l’estat que atorga El Periódico de la Energía. En concret, el mitjà de comunicació especialitzat en el sector va guardonar la labor l’empresa pública de renovables en les instal·lacions fotovoltaiques que s’estan fent en infraestructures hídriques, que permeten reduir el cost del...
L’empresa pública de renovables destinarà fins a 10 milions d’euros a adquirir parcs solars de fins a 5 MW de potènciaL’Energètica convocarà l’1 de juliol el primer procés de compra de projectes renovables mitjançant un procediment de crida pública, obert a totes les empreses interessades a vendre instal·lacions. La companyia...