La repotenciació de parcs històrics com les Colladetes, Baix Ebre o Trucafort obre una nova etapa per l'energia eòlica catalana.
L'energia eòlica forma part de la història recent de la transició energètica a Catalunya. Molt abans que les renovables ocupessin un lloc central en el debat públic, un grup de persones visionàries van apostar per aprofitar la força del vent per generar electricitat neta. Entre elles hi havia Joan Fages Torras, una de les figures pioneres del sector al país i accionista del parc eòlic de les Colladetes, a El Perelló.
La seva recent defunció convida a recordar el seu llegat, així com els orígens d'aquesta tecnologia i, alhora, a mirar el futur dels primers parcs catalans, molts dels quals entren ara en una nova etapa marcada per la repotenciació.
Els primers parcs eòlics construïts a Catalunya a finals dels anys noranta i principis dels 2000 van demostrar la viabilitat d'aquesta tecnologia. Tres dècades després, molts d'aquells aerogeneradors han arribat al final de la seva vida útil.
La repotenciació consisteix a substituir aquestes màquines antigues per aerogeneradors més moderns, eficients i potents. L'objectiu és renovar la tecnologia alhora que es generamolta més energia renovable amb menys impacte territorial i paisatgístic: menys aerogeneradors, més producció i una millor integració amb l'entorn.
El parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, s'ha convertit en el primer gran exemple de repotenciació eòlica a Catalunya. La instal·lació original, en funcionament des de l'any 1999, estava formada per 54 aerogeneradors. El projecte de renovació els substitueix per només 6 màquines de nova generació, capaces de produir molta més energia ocupant menys territori i amb una reducció notable de l'impacte visual.
Allò que abans requeria desenes d'aerogeneradors avui s'aconsegueix amb un nombre molt menor de màquines. Un símbol perfecte de l'evolució que ha viscut l'eòlica en les darreres dècades.
La repotenciació també és una manera de preservar l'esperit innovador dels primers projectes del país. És el cas del parc eòlic del Baix Ebre (PEBESA), un dels més antics de Catalunya i del qual L'Energètica és copropietària. Coincidint amb el seu 30è aniversari, s'ha presentat un projecte que substituirà els 27 aerogeneradors actuals per només 3 turbines d'última generació.
Malgrat reduir dràsticament el nombre de màquines, la producció anual passarà de 3,9 GWh a 15,9 GWh: es quadruplicarà la generació renovable ocupant menys de la meitat de la superfície actual. Una transformació similar es planteja al parc eòlic de Trucafort, un altre dels històrics en què participa L'Energètica.
La història de l'eòlica a Catalunya és una història de persones que van saber veure oportunitats allà on altres només veien incertesa. Pioners com Joan Fages Torras van fer possibles els primers projectes que van obrir camí a una tecnologia avui fonamental per assolir els objectius climàtics del país.
Aquest procés no és un cas aïllat. El Govern ja l'ha plantejat com una mena de "pla renove" per als parcs de primera generació: permetria actuar sobre 44 parcs i passar de 756 aerogeneradors a només 242, mantenint o augmentant lleugerament la potència instal·lada i incrementant la producció anual un 31%. En alguns casos, a més, s'hi podrien afegir bateries per emmagatzemar l'energia i aprofitar millor els moments de més generació.
Trenta anys després dels primers parcs catalans, el vent continua bufant. Ho fa amb noves tecnologies, nous reptes i noves oportunitats, però també amb el record de les persones que van ajudar a posar en marxa aquesta transformació.
Les renovables no són només una eina per reduir emissions: són una infraestructura clau per protegir l’economia davant crisis energètiques, volatilitat de preus i dependència exterior.Un sistema on el preu de l’electricitat depèn de factors externs com el gas, els conflictes geopolítics o la disponibilitat puntual de recursos és un...
L’actuació suma una potència pic d’1,38 MWp i permetrà cobrir més del 10% del consum elèctric del complex hospitalari amb energia neta de proximitatL’Energètica ha iniciat les obres per equipar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus amb una instal·lació solar fotovoltaica amb una potència pic de 1.38 MWp. El projecte,...
La instal·lació tindrà una potència d’1,62 MWp i aprofitarà 2,96 hectàrees de terreny antropitzat propietat de la Generalitat de Catalunya El projecte generarà més de 2.500 MWh anuals d’energia neta per abastir els serveis públics de l’administració 6 de maig de 2026 - L’Energètica, l’empresa pública d'energia de la Generalitat de Catalunya,...
Les instal·lacions fotovoltaiques a la coberta de dos instituts del Penedès subministraran energia a altres edificis públics en un radi de 5 quilòmetres. L’aposta per les renovables en equipaments públics permet generar energia neta de proximitat i rebaixar la factura elèctrica de la Generalitat. L’Energètica ha posat en servei dos nous sistemes...
L’actuació suma una potència pic de 363 kWp i permetrà cobrir prop del 4% del consum elèctric del centre sanitari amb energia neta de proximitat L’Energètica ha iniciat les obres per equipar l’Hospital Parc Taulí de Sabadell amb una instal·lació solar fotovoltaica d’autoconsum amb una potència pic de 363,14 kWp. El...
L'empresa de renovables de la Generalitat destinarà fins a 12 M€ a la compra de projectes fotovoltaics que ja disposin del punt de connexió a la xarxa L'Energètica iniciarà el proper 24 d’abril el tercer procés de compra de parcs solars mitjançant un procediment de crida pública, obert a totes les...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|