La repotenciació de parcs històrics com les Colladetes, Baix Ebre o Trucafort obre una nova etapa per l'energia eòlica catalana.
L'energia eòlica forma part de la història recent de la transició energètica a Catalunya. Molt abans que les renovables ocupessin un lloc central en el debat públic, un grup de persones visionàries van apostar per aprofitar la força del vent per generar electricitat neta. Entre elles hi havia Joan Fages Torras, una de les figures pioneres del sector al país i accionista del parc eòlic de les Colladetes, a El Perelló.
La seva recent defunció convida a recordar el seu llegat, així com els orígens d'aquesta tecnologia i, alhora, a mirar el futur dels primers parcs catalans, molts dels quals entren ara en una nova etapa marcada per la repotenciació.
Els primers parcs eòlics construïts a Catalunya a finals dels anys noranta i principis dels 2000 van demostrar la viabilitat d'aquesta tecnologia. Tres dècades després, molts d'aquells aerogeneradors han arribat al final de la seva vida útil.
La repotenciació consisteix a substituir aquestes màquines antigues per aerogeneradors més moderns, eficients i potents. L'objectiu és renovar la tecnologia alhora que es generamolta més energia renovable amb menys impacte territorial i paisatgístic: menys aerogeneradors, més producció i una millor integració amb l'entorn.
El parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, s'ha convertit en el primer gran exemple de repotenciació eòlica a Catalunya. La instal·lació original, en funcionament des de l'any 1999, estava formada per 54 aerogeneradors. El projecte de renovació els substitueix per només 6 màquines de nova generació, capaces de produir molta més energia ocupant menys territori i amb una reducció notable de l'impacte visual.
Allò que abans requeria desenes d'aerogeneradors avui s'aconsegueix amb un nombre molt menor de màquines. Un símbol perfecte de l'evolució que ha viscut l'eòlica en les darreres dècades.
La repotenciació també és una manera de preservar l'esperit innovador dels primers projectes del país. És el cas del parc eòlic del Baix Ebre (PEBESA), un dels més antics de Catalunya i del qual L'Energètica és copropietària. Coincidint amb el seu 30è aniversari, s'ha presentat un projecte que substituirà els 27 aerogeneradors actuals per només 3 turbines d'última generació.
Malgrat reduir dràsticament el nombre de màquines, la producció anual passarà de 3,9 GWh a 15,9 GWh: es quadruplicarà la generació renovable ocupant menys de la meitat de la superfície actual. Una transformació similar es planteja al parc eòlic de Trucafort, un altre dels històrics en què participa L'Energètica.
La història de l'eòlica a Catalunya és una història de persones que van saber veure oportunitats allà on altres només veien incertesa. Pioners com Joan Fages Torras van fer possibles els primers projectes que van obrir camí a una tecnologia avui fonamental per assolir els objectius climàtics del país.
Aquest procés no és un cas aïllat. El Govern ja l'ha plantejat com una mena de "pla renove" per als parcs de primera generació: permetria actuar sobre 44 parcs i passar de 756 aerogeneradors a només 242, mantenint o augmentant lleugerament la potència instal·lada i incrementant la producció anual un 31%. En alguns casos, a més, s'hi podrien afegir bateries per emmagatzemar l'energia i aprofitar millor els moments de més generació.
Trenta anys després dels primers parcs catalans, el vent continua bufant. Ho fa amb noves tecnologies, nous reptes i noves oportunitats, però també amb el record de les persones que van ajudar a posar en marxa aquesta transformació.
Actualitzar instal·lacions existents permet generar més energia neta alhora que es redueix l’impacte ambientalLa transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable...
L'empresa pública suma 592 nous punts de consum i incrementa un 67% l'energia neta abastida, que arriba als 1.250 GWh anuals. Entre les noves entitats abastides hi figura l'Institut Català de la Salut, que agrupa vuit hospitals arreu de Catalunya i prop del 80% de l’atenció primària, així com l'Hospital Clínic,...
La instal·lació fotovoltaica a la coberta d’un institut subministrarà energia a altres edificis públics en un radi de 2 quilòmetres. L’Energètica ha posat en servei un sistema d'autoconsum col·lectiu a l’Alt Urgell, una actuació que permet compartir l'energia verda generada en una teulada pública amb altres equipaments de la Generalitat...
Una delegació de l’empresa pública catalana visita les instal·lacions de FEDA per analitzar els seus sistemes de control de xarxa i el model de generació hidroelèctrica. La trobada ha permès tractar reptes compartits com l’electrificació de la mobilitat i la gestió integral de dades energètiques. Una delegació de L’Energètica, empresa pública de...
L’empresa pública ha instal·lat enguany més de 15 MW de fotovoltaica en cobertes d’edificis de la Generalitat L’Energètica tanca el 2025 amb un balanç de 50 MW de potència instal·lada, una fita que s'ha aconseguit gràcies a la combinació d'una forta acceleració en la construcció d'autoconsums en teulades públiques i l'adquisició...
La instal·lació generarà 472.460 kWh anuals d’energia solar, que es destinaran íntegrament a l’autoconsum del recinte sanitari. L’actuació s’ha dut a terme a les cobertes de nou pavellons del complex, situat al districte de Gràcia de Barcelona. L’Energètica ha posat en servei una nova instal·lació solar fotovoltaica al Parc Sanitari Pere Virgili....
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|