Actualitat

 

Què és —i què no és— un macroparc solar?

12/06/2025
Imagen noticia

En els últims anys, el terme macroparc solar ha entrat amb força en el debat públic sobre la transició energètica. Sovint s’utilitza per descriure qualsevol planta fotovoltaica que ocupa una superfície considerable, independentment de la seva potència real o extensió concreta. 

Aquesta manca de precisió ha generat confusions i discussions, ja que ni a Catalunya ni a escala estatal o internacional existeix una definició oficial clara sobre què és exactament un macroparc. Si ens agafem a la normativa, la potència d’un parc (que es mesura en megawatts, MW) determina com s’ha de tramitar. Així, mentre que un parc de menys de 5 MW segueix un procediment per la via ràpida; els de dimensions més grans s’han de sotmetre a una  tramitació més complexa, que triga el doble de temps per obtenir l’autorització. I mentre que els projectes de fins a 50 MW els autoritza la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya, els de potències superiors passen pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Per dimensionar aquest concepte de macroparc amb més precisió, resulta útil comparar l’escala dels principals parcs solars catalans amb els referents més grans de l’Estat i del món. És només així, per mitjà d’una comparació objectiva, que es pot entendre quin significat té realment aquesta expressió.

Els parcs solars a Catalunya

Totes les plantes fotovoltaiques que actualment operen a Catalunya ocupen extensions per sota de les 20 hectàrees i les més grosses es mouen entre els 15 i els 4 megawatts (MW) de potència. Segons les dades recollides pel Ministeri per a la Transició Ecològica, els cinc parcs solars més grans del territori català són:

  1. Constantí-42 (Constantí, Tarragonès), amb 17,46 hectàrees d’espai i 14,63 MW de potència.
  2. Mas Roig I (Castelldans, Garrigues), amb 12,15 hectàrees d’espai i 5,4 MW de potència.
  3. Parsosy Las Teclas (Torregrossa, Pla d’Urgell), amb 15,50 hectàrees d’espai i 4,95 MW de potència.
  4. Parsosy Las Solanas (Olèrdola, Alt Penedès), amb 7,90 hectàrees d’espai i 4,95 MW de potència.
  5. Cervera 1 (Cervera, Segarra), amb 7,40 hectàrees d’espai i 4,2 MW de potència.

Es tracta d’instal·lacions amb dimensions molt moderades i s’adapten a un model que tècnicament es coneix com a generació distribuïda, és a dir: plantes petites o mitjanes, properes als punts de consum, ubicades habitualment en sòls ja alterats per l'activitat humana, i que busquen una integració harmoniosa amb el territori.

Les grans plantes de l’Estat espanyol

La situació de Catalunya contrasta amb la del conjunt de l'estat, en què segons dades d'Unef del 2023, de les 1.013 instal·lacions fotovoltaiques operatives, 308 tenien més de 20 MW de potència. Si ho mirem en termes de potència renovable, dels 19.000 MW instal·lats a Espanya, el 84% són en parcs solars de més de 20 MW. A Espanya hi ha 18 parcs de més de 50 MW, que acumulen el 21% de la potència fotovoltaica de l'estat. En canvi, només el 16% de la potència prové de projectes més petits de 20 MW, i només en 6% tenen menys de 5 MW.

Així doncs, quan ens desplacem fora del context català, les xifres canvien radicalment. Alguns dels parcs solars més importants de l’Estat tenen potències que multipliquen per desenes les de Catalunya. En destaquen:

  1. Francisco Pizarro (Càceres), amb unes 1.300 hectàrees d’espai i 590 MW de potència.
  2. Núñez de Balboa (Badajoz), amb prop de 1.000 hectàrees d’espai i 500 MW de potència.
  3. Mula (Múrcia), amb gairebé 1.000 hectàrees d’espai i 494 MW de potència.
  4. Talayuela Solar (Càceres), amb 820 hectàrees d’espai i 300 MW de potència.
  5. Complex de Cabrera Solar (Sevilla), compost per quatre plantes que ocupen un espai total d’unes 400 hectàrees i ofereixen una potència conjunta de 200 MW.

En aquest cas, parlem d’instal·lacions que tenen potències molt més elevades i, a més a més, també ocupen milers i centenars d’hectàrees. Tot i no existir un llindar oficial que defineixi què és un macroparc, al sector energètic espanyol és habitual utilitzar aquest terme per referir-se a projectes d’aquestes dimensions.

Els grans gegants solars del planeta

A escala mundial, el concepte de macroparc fotovoltaic pren una nova dimensió. Segons les últimes notícies, aquests són els principals complexos solars en funcionament al món, tots ubicats a l’Àsia:

  1. Xinjiang (Xina), amb unes 81.000 hectàrees d’espai —la mateixa extensió que la ciutat de Nova York— i 5.000 MW de potència.
  2. Jinchuan (Xina), amb 9.000 hectàrees d’espai i 1.030 MW de potència.
  3. Mohammed bin Rashid Al Maktoum (Emirats Àrabs Units), amb 7.700 hectàrees d’espai i 2.620 MW de potència.
  4. Bhadla (Índia), amb 5.660 hectàrees d’espai i 2.700 MW de potència.
  5. Pavagada (Índia), amb 5.260 hectàrees d’espai i 2.050 MW de potència.

Aquests megaparcs són capaços de subministrar electricitat a milions de llars, tots ells cobrint extensions comparables a les de grans ciutats i superant en diversos ordres de magnitud qualsevol projecte d’àmbits català o espanyol.

La importància de parlar amb precisió

Tenint en compte aquest context, queda clar que la majoria de projectes catalans difícilment poden considerar-se macroparcs en sentit estricte.

Aquest rigor lingüístic no és menor: utilitzar correctament les paraules ajuda a entendre millor els impactes reals de cada instal·lació, evita malentesos i permet un debat públic més ben informat i centrat en les dades.


Últimes notícies

L'Energètica assoleix els 5.000 punts de subministrament d’energia neta

06/08/2026
L'Energètica assoleix els 5.000 punts de subministrament d’energia neta

L'empresa pública preveu abastir 1.162 GWh per descarbonitzar serveis públics aquest 2026  6 d’agost de 2026 – L'Energètica ha superat aquest mes de juny la xifra de 5.000 punts de subministrament elèctric actius arreu de Catalunya. Aquesta fita permet a l'empresa preveure la comercialització d'un total d'1.162 GWh d'energia d'origen renovable...

Can Trinxet augmenta un 60% la producció d'energia verda en el segon any d'explotació de L'Energètica

03/08/2026
Can Trinxet augmenta un 60% la producció d'energia verda en el segon any d'explotació de L'Energètica

La central hidroelèctrica genera 1,6 GWh gràcies a la recuperació del cabal del Ter i a les millores tècniques implantades  1 d’agost de 2026 -  La central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), ha incrementat un 60% la producció d'energia renovable durant el segon any d'explotació a...

Catalunya s’escalfa: com poden respondre les renovables a un clima cada vegada més extrem?

27/07/2026
Catalunya s’escalfa: com poden respondre les renovables a un clima cada vegada més extrem?

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics 2025 confirma que Catalunya encadena quatre anys amb una temperatura mitjana més de 2 °C superior a la del període preindustrial. Alhora, disminueix la pluja a l’estiu, augmenten les hores de sol i canvien els recursos dels quals depèn el sistema energètic.  Catalunya s’escalfa, i les...

L'Energètica preselecciona quatre parcs solars de la tercera Crida Pública per adquirir-los

17/07/2026
L'Energètica preselecciona quatre parcs solars de la tercera Crida Pública per adquirir-los

L'empresa de renovables de la Generalitat preveu incorporar prop de 16 MWp de potència amb una inversió de 12 M€  17 de juliol de 2026 - L’Energètica ha preseleccionat quatre projectes fotovoltaics en el marc de la tercera Crida Pública per comprar parcs solars de fins a 5 megawatts (MW). Les...

Del primer vent al futur de l'eòlica: la nova vida dels parcs pioners de Catalunya

26/06/2026
Del primer vent al futur de l'eòlica: la nova vida dels parcs pioners de Catalunya

La repotenciació de parcs històrics com les Colladetes, Baix Ebre o Trucafort obre una nova etapa per l'energia eòlica catalana.L'energia eòlica forma part de la història recent de la transició energètica a Catalunya. Molt abans que les renovables ocupessin un lloc central en el debat públic, un grup de persones...

L’Energètica activa un nou autoconsum col·lectiu a Castelldefels i Gavà per compartir energia solar pública i de proximitat

18/06/2026
L’Energètica activa un nou autoconsum col·lectiu a Castelldefels i Gavà per compartir energia solar pública i de proximitat

La instal·lació fotovoltaica a la coberta d’un institut del Baix Llobregat subministrarà energia a altres edificis públics en un radi de 5 quilòmetres L’Energètica ha posat en servei un sistema d'autoconsum col·lectiu al Baix Llobregat. Aquesta actuació, cofinançada mitjançant el Programa del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2021-2027,...

;