Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és una comunitat energètica?
Les comunitats energètiques sorgeixen quan un grup de ciutadans, més o menys nombrós, pimes o administracions locals es reuneixen per decidir com produir la seva pròpia energia i gestionar-la o bé com utilitzar d’una manera organitzada la que hi ha disponible. Fins i tot poden emmagatzemar l’energia que produeixen i vendre-la a altres consumidors.
Aquesta activitat es fonamenta actualment en l’energia d’origen solar, atesa la flexibilitat i facilitat d’ús que ofereix, i comporta avantatges significatius tant pels mateixos membres de la comunitat energètica com per a les administracions i empreses proveïdores: no només permet mobilitzar capital privat dels individus per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques noves, sinó que també augmenta la independència dels ciutadans de les grans empreses elèctriques en un procés democràtic, participatiu i sostenible.
Fins a tretze comarques compten ja amb una o més d’una comunitat energètica i la seva popularitat és creixent, especialment als territoris que disposen de recursos més aprofitables, com ara més hores de llum solar a l’any. SomEnergia, la primera iniciativa del sector al nostre país, va sorgir l’octubre del 2010 a Girona arran de la campanya de Gijsbert Huijink anomenada ‘350.org’.
La idea de Huijink consistia a ajuntar un mínim de 350 persones que volguessin formar una cooperativa per tal d’involucrar els ciutadans del territori en la instal·lació d’energies renovables a les comarques gironines. El 31 de desembre, dues setmanes després de l’Assemblea Constituent de l’entitat, l’objectiu es va assolir finalment. Malgrat les barreres imposades per la legislació –que encara no estava adaptada a cooperatives per a aquest sector– i la crisi financera d’inicis de la dècada, el projecte va esdevenir tot un èxit i el desembre del 2020, deu anys després de la seva fundació, SomEnergia va assolir la xifra de 69.000 socis i sòcies.
Actualment, d’un bloc de pisos a un municipi sencer, qualsevol col·lectiu amb voluntat pot fundar una comunitat energètica. D’entre les poblacions catalanes que s’hi han constituït, la gran majoria són petites i mitjanes, d’entre 300 a 3.000 habitants, però també hi trobem ciutats grans i capitals amb comunitats energètiques en marxa o en estudi com Sabadell, Reus, Olot, Cardedeu, Calella o La Pobla de Segur.
A la Unió Europea, les comunitats energètiques registrades ja en són més de 9.000 i es reparteixen, més freqüentment als estats del nord i el centre: amb més de 4.500 cooperatives llistades, Alemanya encapçala el rànquing elaborat pel Repositori de Comunitats Energètiques de la Comissió Europea. La segueixen, més de lluny, els Països Baixos (amb més de 950) i Dinamarca (amb més de 630).
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...
L’energia solar, una de les dues fonts renovables més conegudes juntament amb l’eòlica, ha guanyat aquests últims anys cada cop més popularitat i força a la Unió Europea fins a convertir-se en la font renovable de referència per a la ciutadania europea.Si bé el descobriment de la funció fotovoltaica data...
Les fonts renovables instal·lades a la península Ibèrica han aportat, durant el març, un 67,6% de tota l’energia generada al territori. En nombres absoluts, es tracta d’una producció total de 14.411 GWh, un 16,1% més que el mateix mes de l’any anterior.La cada cop creixent xarxa renovable ibèrica i la...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|