Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és una comunitat energètica?
Les comunitats energètiques sorgeixen quan un grup de ciutadans, més o menys nombrós, pimes o administracions locals es reuneixen per decidir com produir la seva pròpia energia i gestionar-la o bé com utilitzar d’una manera organitzada la que hi ha disponible. Fins i tot poden emmagatzemar l’energia que produeixen i vendre-la a altres consumidors.
Aquesta activitat es fonamenta actualment en l’energia d’origen solar, atesa la flexibilitat i facilitat d’ús que ofereix, i comporta avantatges significatius tant pels mateixos membres de la comunitat energètica com per a les administracions i empreses proveïdores: no només permet mobilitzar capital privat dels individus per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques noves, sinó que també augmenta la independència dels ciutadans de les grans empreses elèctriques en un procés democràtic, participatiu i sostenible.
Fins a tretze comarques compten ja amb una o més d’una comunitat energètica i la seva popularitat és creixent, especialment als territoris que disposen de recursos més aprofitables, com ara més hores de llum solar a l’any. SomEnergia, la primera iniciativa del sector al nostre país, va sorgir l’octubre del 2010 a Girona arran de la campanya de Gijsbert Huijink anomenada ‘350.org’.
La idea de Huijink consistia a ajuntar un mínim de 350 persones que volguessin formar una cooperativa per tal d’involucrar els ciutadans del territori en la instal·lació d’energies renovables a les comarques gironines. El 31 de desembre, dues setmanes després de l’Assemblea Constituent de l’entitat, l’objectiu es va assolir finalment. Malgrat les barreres imposades per la legislació –que encara no estava adaptada a cooperatives per a aquest sector– i la crisi financera d’inicis de la dècada, el projecte va esdevenir tot un èxit i el desembre del 2020, deu anys després de la seva fundació, SomEnergia va assolir la xifra de 69.000 socis i sòcies.
Actualment, d’un bloc de pisos a un municipi sencer, qualsevol col·lectiu amb voluntat pot fundar una comunitat energètica. D’entre les poblacions catalanes que s’hi han constituït, la gran majoria són petites i mitjanes, d’entre 300 a 3.000 habitants, però també hi trobem ciutats grans i capitals amb comunitats energètiques en marxa o en estudi com Sabadell, Reus, Olot, Cardedeu, Calella o La Pobla de Segur.
A la Unió Europea, les comunitats energètiques registrades ja en són més de 9.000 i es reparteixen, més freqüentment als estats del nord i el centre: amb més de 4.500 cooperatives llistades, Alemanya encapçala el rànquing elaborat pel Repositori de Comunitats Energètiques de la Comissió Europea. La segueixen, més de lluny, els Països Baixos (amb més de 950) i Dinamarca (amb més de 630).
Amb una xarxa d’energia solar fotovoltaica en creixement a Catalunya, l’accés al sòl ha esdevingut un dels grans reptes per a la implantació a gran escala. Davant d’aquesta limitació, les instal·lacions flotants sobre embassaments i altres cossos d’aigua emergeixen com una solució amb múltiples avantatges: optimitzen l’espai, redueixen l’evaporació i milloren l’eficiència...
Obrir el llum d’una habitació buida, mantenir els electrodomèstics encesos en mode d’espera o escalfar una casa sense un bon aïllament són accions quotidianes que semblen inofensives, però que sumades generen un impacte energètic enorme. El malbaratament energètic és una de les grans barreres cap a una transició sostenible: una despesa...
El 2022, els habitatges van representar més del 25% del consum d’energia final arreu de la Unió Europea. Així ho exposa l’informe de consum energètic de les llars publicat per l’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. És per això que, quan parlem del gran repte de la transició energètica, la descarbonització...
L’Energètica ha rebut aquest mes la visita de la doctora en Economia Mar Reguant i el comunicador expert en renovables Jaume Morron. En la xerrada als treballadors de l’empresa pública, tots dos han exposat el paper de les energies renovables i les grans oportunitats que té Catalunya per avançar en...
Quan pensem en la generació d’energia per a l’autoconsum ens solen venir al cap les plaques fotovoltaiques a les teulades. Però l’energia eòlica també és una aliada a l’hora de produir energia consumida en quilòmetre zero, especialment vàlida per a activitats que requereixen un gran consum elèctric. És el que...
El Museu del Port de Tarragona ha acollit una jornada de debat sobre les bones pràctiques en la implantació de les energies renovables. Sota el títol ‘Eines per una transició justa amb el territori’ més de seixanta agents públics i privats van posar en comú experiències en un espai de reflexió sobre l’impacte...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|