Catalunya s’escalfa, i les dades mostren que no és un fenomen puntual. Segons el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2025, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, el 2025 va ser el quart any consecutiu amb una temperatura mitjana més de 2°C superior a la del període preindustrial i el tercer més càlid registrat al país des de mitjan segle XX.
Entre 1950 i 2025, la temperatura mitjana anual ha augmentat 2,1°C. L’escalfament és especialment intens a l’estiu, quan els episodis de calor són cada vegada més freqüents i duradors. Aquest nou escenari obliga a preparar el sistema energètic per respondre a una demanda elèctrica més elevada i a uns recursos naturals més variables.
Des de 1950, la precipitació estival ha disminuït un 33%, l’equivalent a uns 45 mil·límetres menys entre juny i agost. El BAIC també assenyala que les sequeres han guanyat intensitat i durada durant els darrers decennis.
La manca d’aigua pot reduir la producció hidroelèctrica i augmentar l’energia necessària per tractar-la i transportar-la. Al mateix temps, la calor incrementa l’ús de sistemes de refrigeració, especialment durant les hores de més temperatura. Per afrontar aquests pics de demanda cal una xarxa més flexible i una generació renovable diversificada.
Catalunya té actualment unes 260 hores més de sol a l’any que a mitjan segle XX. En comparació amb fa 75 anys, hi ha 53 dies serens més i uns 15 dies coberts menys. Aquest augment reforça el potencial de l’energia solar fotovoltaica, que genera precisament durant les hores en què creixen l’activitat econòmica i les necessitats de refrigeració.
Per aprofitar aquest recurs cal continuar desplegant instal·lacions fotovoltaiques, especialment en cobertes, equipaments públics, aparcaments i altres espais ja transformats. Acostar la generació als punts de consum permet reduir pèrdues, alleugerir la xarxa i avançar cap a un model energètic més distribuït.
En aquest context, els autoconsums col·lectius són una eina clau. Permeten compartir l’energia generada per una mateixa instal·lació entre diversos habitatges, comerços, equipaments o empreses de l’entorn. Això facilita que més persones puguin accedir a energia renovable, fins i tot quan no disposen d’una coberta pròpia, i afavoreix un model més local, participatiu i eficient.
Per primera vegada, el BAIC analitza l’evolució de la velocitat del vent. Entre 1998 i 2025, la velocitat mitjana anual ha disminuït un 14 %, i el 2025 va ser l’any menys ventós del període estudiat. Aquest escenari reforça la necessitat de modernitzar els parcs eòlics existents per aprofitar millor el recurs disponible.
La repotenciació permet substituir aerogeneradors antics per equips més eficients i produir més energia amb menys unitats, com ja es planteja en diversos parcs eòlics històrics de Catalunya.
Un sistema energètic preparat per al nou clima
Les dades del BAIC mostren que el canvi climàtic ja està alterant les condicions en què funciona el sistema energètic català. Més calor, menys pluja a l’estiu, més hores de sol i canvis en el vent plantegen reptes que no es poden abordar amb una única tecnologia.
La resposta passa per combinar generació solar i eòlica, emmagatzematge, xarxes intel·ligents i una gestió més eficient del consum. Un sistema més diversificat, flexible i distribuït permetrà adaptar-nos millor a un clima cada vegada més extrem i avançar cap a una major sobirania energètica.
Avui, 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que busca donar una cara humana als temes ambientals, animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament conscient amb la causa mediambiental i, també, visibilitzar les iniciatives a favor de la sostenibilitat.A L’Energètica, la sostenibilitat és...
La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven...
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|