Actualitat

 

Catalunya s’escalfa: com poden respondre les renovables a un clima cada vegada més extrem?

27/07/2026
Imagen noticia

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics 2025 confirma que Catalunya encadena quatre anys amb una temperatura mitjana més de 2 °C superior a la del període preindustrial. Alhora, disminueix la pluja a l’estiu, augmenten les hores de sol i canvien els recursos dels quals depèn el sistema energètic.

 

 

Catalunya s’escalfa, i les dades mostren que no és un fenomen puntual. Segons el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2025, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, el 2025 va ser el quart any consecutiu amb una temperatura mitjana més de 2°C superior a la del període preindustrial i el tercer més càlid registrat al país des de mitjan segle XX.

Entre 1950 i 2025, la temperatura mitjana anual ha augmentat 2,1°C. L’escalfament és especialment intens a l’estiu, quan els episodis de calor són cada vegada més freqüents i duradors. Aquest nou escenari obliga a preparar el sistema energètic per respondre a una demanda elèctrica més elevada i a uns recursos naturals més variables.

Més calor i menys pluja a l’estiu

Des de 1950, la precipitació estival ha disminuït un 33%, l’equivalent a uns 45 mil·límetres menys entre juny i agost. El BAIC també assenyala que les sequeres han guanyat intensitat i durada durant els darrers decennis.

La manca d’aigua pot reduir la producció hidroelèctrica i augmentar l’energia necessària per tractar-la i transportar-la. Al mateix temps, la calor incrementa l’ús de sistemes de refrigeració, especialment durant les hores de més temperatura. Per afrontar aquests pics de demanda cal una xarxa més flexible i una generació renovable diversificada.

Més hores de sol: una oportunitat per a la fotovoltaica

Catalunya té actualment unes 260 hores més de sol a l’any que a mitjan segle XX. En comparació amb fa 75 anys, hi ha 53 dies serens més i uns 15 dies coberts menys. Aquest augment reforça el potencial de l’energia solar fotovoltaica, que genera precisament durant les hores en què creixen l’activitat econòmica i les necessitats de refrigeració.

Per aprofitar aquest recurs cal continuar desplegant instal·lacions fotovoltaiques, especialment en cobertes, equipaments públics, aparcaments i altres espais ja transformats. Acostar la generació als punts de consum permet reduir pèrdues, alleugerir la xarxa i avançar cap a un model energètic més distribuït.

En aquest context, els autoconsums col·lectius són una eina clau. Permeten compartir l’energia generada per una mateixa instal·lació entre diversos habitatges, comerços, equipaments o empreses de l’entorn. Això facilita que més persones puguin accedir a energia renovable, fins i tot quan no disposen d’una coberta pròpia, i afavoreix un model més local, participatiu i eficient.

Adaptar l’eòlica a un vent que també canvia

Per primera vegada, el BAIC analitza l’evolució de la velocitat del vent. Entre 1998 i 2025, la velocitat mitjana anual ha disminuït un 14 %, i el 2025 va ser l’any menys ventós del període estudiat. Aquest escenari reforça la necessitat de modernitzar els parcs eòlics existents per aprofitar millor el recurs disponible.

La repotenciació permet substituir aerogeneradors antics per equips més eficients i produir més energia amb menys unitats, com ja es planteja en diversos parcs eòlics històrics de Catalunya.

Un sistema energètic preparat per al nou clima

Les dades del BAIC mostren que el canvi climàtic ja està alterant les condicions en què funciona el sistema energètic català. Més calor, menys pluja a l’estiu, més hores de sol i canvis en el vent plantegen reptes que no es poden abordar amb una única tecnologia.

La resposta passa per combinar generació solar i eòlica, emmagatzematge, xarxes intel·ligents i una gestió més eficient del consum. Un sistema més diversificat, flexible i distribuït permetrà adaptar-nos millor a un clima cada vegada més extrem i avançar cap a una major sobirania energètica.

 


Últimes notícies

Què són les comunitats energètiques?

30/01/2024
Què són les comunitats energètiques?

Cada cop més sovint, sentim parlar de les comunitats energètiques com a eina clau en el futur de l’energia. La popularitat de l’autoconsum energètic puja a una velocitat indiscutible a tots els estats europeus, més arran de les fluctuacions de preus de l’energia subministrada per les comercialitzadores. Però, què és...

Ferran Çivit, president de L’Energètica: “El 2024 volem començar a abastir les primeres llars vulnerables”

19/01/2024
Ferran Çivit, president de L’Energètica: “El 2024 volem començar a abastir les primeres llars vulnerables”

L’Energètica, empresa pública d’energia de la Generalitat, ha celebrat el seu acte de presentació oficial aquest dimecres al Palau Robert de Barcelona. Durant la conferència, el president de la companyia, Ferran Çivit, ha anunciat que l’objectiu de L’Energètica durant aquest any és assolir vora 1.000 punts de subministrament i abastir...

Les energètiques públiques, una tendència a Europa

08/01/2024
Les energètiques públiques, una tendència a Europa

Les empreses públiques d’energia són un fenomen habitual als països europeus. Noruega, França, Itàlia o Suècia són només alguns dels estats que disposen d’aquest instrument valorat com un dinamitzador important per a la instal·lació d’infraestructures d’energia renovable. Aquesta tendència també es replica als Estats Units, on fins al 12,6% de...

L’Energètica i l’empresa pública belga Aspiravi teixeixen aliances per a projectes conjunts a Catalunya

03/01/2024
L’Energètica i l’empresa pública belga Aspiravi teixeixen aliances per a projectes conjunts a Catalunya

L’energia eòlica, la solar i la hidràulica són el motor principal que fa moure la generació d’energia renovable a tot el món, una porta d’accés a la independència i la sostenibilitat energètiques de què tant empreses privades com administracions n’han sabut treure profit en benefici dels ciutadans.L’empresa pública belga Aspiravi,...

Edificis cada cop més autosuficients

21/12/2023
Edificis cada cop més autosuficients

La Unió Europea avança cap a la descarbonització en tots els sectors. El nou acord signat entre el Consell i el Parlament europeus té com a objectiu que, de cara al 2050, la majoria dels edificis construïts a la UE siguin zero emissions, mitjançant l’augment del rendiment energètic. En aquest...

;