Catalunya s’escalfa, i les dades mostren que no és un fenomen puntual. Segons el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2025, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, el 2025 va ser el quart any consecutiu amb una temperatura mitjana més de 2°C superior a la del període preindustrial i el tercer més càlid registrat al país des de mitjan segle XX.
Entre 1950 i 2025, la temperatura mitjana anual ha augmentat 2,1°C. L’escalfament és especialment intens a l’estiu, quan els episodis de calor són cada vegada més freqüents i duradors. Aquest nou escenari obliga a preparar el sistema energètic per respondre a una demanda elèctrica més elevada i a uns recursos naturals més variables.
Des de 1950, la precipitació estival ha disminuït un 33%, l’equivalent a uns 45 mil·límetres menys entre juny i agost. El BAIC també assenyala que les sequeres han guanyat intensitat i durada durant els darrers decennis.
La manca d’aigua pot reduir la producció hidroelèctrica i augmentar l’energia necessària per tractar-la i transportar-la. Al mateix temps, la calor incrementa l’ús de sistemes de refrigeració, especialment durant les hores de més temperatura. Per afrontar aquests pics de demanda cal una xarxa més flexible i una generació renovable diversificada.
Catalunya té actualment unes 260 hores més de sol a l’any que a mitjan segle XX. En comparació amb fa 75 anys, hi ha 53 dies serens més i uns 15 dies coberts menys. Aquest augment reforça el potencial de l’energia solar fotovoltaica, que genera precisament durant les hores en què creixen l’activitat econòmica i les necessitats de refrigeració.
Per aprofitar aquest recurs cal continuar desplegant instal·lacions fotovoltaiques, especialment en cobertes, equipaments públics, aparcaments i altres espais ja transformats. Acostar la generació als punts de consum permet reduir pèrdues, alleugerir la xarxa i avançar cap a un model energètic més distribuït.
En aquest context, els autoconsums col·lectius són una eina clau. Permeten compartir l’energia generada per una mateixa instal·lació entre diversos habitatges, comerços, equipaments o empreses de l’entorn. Això facilita que més persones puguin accedir a energia renovable, fins i tot quan no disposen d’una coberta pròpia, i afavoreix un model més local, participatiu i eficient.
Per primera vegada, el BAIC analitza l’evolució de la velocitat del vent. Entre 1998 i 2025, la velocitat mitjana anual ha disminuït un 14 %, i el 2025 va ser l’any menys ventós del període estudiat. Aquest escenari reforça la necessitat de modernitzar els parcs eòlics existents per aprofitar millor el recurs disponible.
La repotenciació permet substituir aerogeneradors antics per equips més eficients i produir més energia amb menys unitats, com ja es planteja en diversos parcs eòlics històrics de Catalunya.
Un sistema energètic preparat per al nou clima
Les dades del BAIC mostren que el canvi climàtic ja està alterant les condicions en què funciona el sistema energètic català. Més calor, menys pluja a l’estiu, més hores de sol i canvis en el vent plantegen reptes que no es poden abordar amb una única tecnologia.
La resposta passa per combinar generació solar i eòlica, emmagatzematge, xarxes intel·ligents i una gestió més eficient del consum. Un sistema més diversificat, flexible i distribuït permetrà adaptar-nos millor a un clima cada vegada més extrem i avançar cap a una major sobirania energètica.
L’actuació és la peça clau d’un projecte que suma prop d’un megawatt de potència i permetrà estalviar l’emissió anual de 352 tones de CO2 L’Energètica ha iniciat els treballs per equipar amb una instal·lació solar fotovoltaica a la coberta de la seu de l’Hospital Clínic de Barcelona al carrer de Villarroel....
L’Energètica i el Consell Comarcal del Baix Empordà han organitzat aquest dijous una jornada al parc solar de Vidreres adreçada a alcaldes i altres càrrecs municipals del Baix Empordà. La trobada ha tingut com a objectiu compartir criteris, resoldre dubtes i reflexionar sobre el paper dels ajuntaments davant la possible...
Actualitzar instal·lacions existents permet generar més energia neta alhora que es redueix l’impacte ambientalLa transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable...
L'empresa pública suma 592 nous punts de consum i incrementa un 67% l'energia neta abastida, que arriba als 1.250 GWh anuals. Entre les noves entitats abastides hi figura l'Institut Català de la Salut, que agrupa vuit hospitals arreu de Catalunya i prop del 80% de l’atenció primària, així com l'Hospital Clínic,...
La instal·lació fotovoltaica a la coberta d’un institut subministrarà energia a altres edificis públics en un radi de 2 quilòmetres. L’Energètica ha posat en servei un sistema d'autoconsum col·lectiu a l’Alt Urgell, una actuació que permet compartir l'energia verda generada en una teulada pública amb altres equipaments de la Generalitat...
Una delegació de l’empresa pública catalana visita les instal·lacions de FEDA per analitzar els seus sistemes de control de xarxa i el model de generació hidroelèctrica. La trobada ha permès tractar reptes compartits com l’electrificació de la mobilitat i la gestió integral de dades energètiques. Una delegació de L’Energètica, empresa pública de...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|