Actualitzar instal·lacions existents permet generar més energia neta alhora que es redueix l’impacte ambiental
La transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable aprofitant infraestructures ja implantades al territori.
A Catalunya, moltes instal·lacions solars, eòliques i hidroelèctriques es van posar en funcionament fa dècades. Tot i continuar operatives, sovint ho fan amb tecnologies que han quedat obsoletes i amb un rendiment inferior al que permet l’estat actual de la tecnologia. La repotenciació permet millorar-ne l’eficiència sense ampliar l’ocupació del sòl ni generar nous impactes territorials.
Què és un projecte de repotenciació?
Un projecte de repotenciació consisteix a actualitzar una instal·lació renovable existent substituint equips antics per tecnologia més eficient i fiable. Habitualment es manté l’emplaçament i les infraestructures bàsiques, però en alguns casos la renovació permet reduir el nombre d’equips i, amb això, l’ocupació de sòl.
Aquest enfocament permet optimitzar recursos ja disponibles i contribueix a reduir l’impacte ambiental associat a noves implantacions i afavoreix una transició energètica més eficient i respectuosa amb el territori.
El procés s’inicia amb una anàlisi tècnica detallada de la instal·lació, en què s’avaluen l’estat dels equips, el rendiment actual i el potencial de millora. A partir d’aquesta diagnosi, es defineix una proposta tècnica adaptada a cada cas.
Un cop validat el projecte, es substitueix els elements obsolets per nous equips més eficients. Finalment, la instal·lació repotenciada entra en funcionament i se n’optimitza l’operació per garantir el màxim rendiment energètic.
El parc eòlic del Baix Ebre, un exemple de repotenciació
Elprojecte del parc eòlic del Baix Ebre exemplifica com la repotenciació pot millorar el rendiment d’una instal·lació renovable sense ampliar-ne l’impacte territorial. La substitució dels 25 aerogeneradors actuals per només 3 nous molins permetrà mantenir la potència del parc, d’uns 4 MW. Alhora, la producció elèctrica gairebé es triplicarà gràcies a una tecnologia més eficient i a un millor aprofitament del recurs eòlic.
El projecte redueix de manera notable l’impacte visual i manté l’emplaçament i les infraestructures ja integrades al territori. A més, no incrementa l’ocupació de sòl i facilita la tramitació ambiental. Una mostra de com produir més energia renovable amb menys elements.
Què se’n fa dels antics aerogeneradors quan es retiren? La repotenciació d’un parc eòlic no s’acaba amb la instal·lació de nous aerogeneradors. Una part clau del procés és la gestió dels equips retirats, amb l’objectiu de reduir residus i aprofitar al màxim els recursos existents. Sempre que és possible, alguns components poden tenir una segona vida amb usos educatius, de recerca o de divulgació, vinculats al coneixement tècnic i al patrimoni industrial associat a l’energia eòlica.
Quan la reutilització no és viable, es prioritza el reciclatge dels materials. Els aerogeneradors estan formats majoritàriament per acer, formigó i altres metalls que es poden recuperar i reincorporar a la indústria, mentre que els olis i fluids es tracten en instal·lacions especialitzades. Les pales, fabricades amb materials compostos, continuen sent un dels principals reptes, però cada cop s’estenen més solucions de valorització energètica i de reciclatge material.
Projectes com el del parc eòlic del Baix Ebre exemplifiquen aquesta mirada integral a la repotenciació, amb una gestió dels aerogeneradors antics orientada a maximitzar la reutilització i el reciclatge, i a minimitzar l’impacte ambiental del procés. Una manera de demostrar que produir més energia renovable també pot anar de la mà d’una gestió més responsable dels recursos i del territori.
Últimes notícies
10/01/2025
El canvi climàtic i la producció d’energies renovables
L’escalfament global accelerat de l’últim segle suposa una de les amenaces més importants a mitjà i llarg termini per a la nostra forma de vida actual. Pel que fa al sector energètic, el canvi climàtic està transformant el panorama global de producció i té un impacte directe en les principals fonts...
27/12/2024
L’Energètica estrena a Vidreres el seu primer parc solar
L’Energètica ha celebrat l’obertura oficial de la seva primera planta solar. El parc fotovoltaic, situat a Vidreres (la Selva), té una potència de 3,4 megawatts pic (MWp) i l’ha adquirit a través de la crida pública per la compra de projectes que va fer al juliol, amb una inversió total...
14/10/2024
L’Energètica preselecciona els dos primers parcs solars a terra per comprar
L’Energètica ha preseleccionat dos dels projectes que s’han presentat al procés de compra per crida pública de parcs solars de fins a 5 megawatts (MW) de potència que es va convocar el mes de juliol. Es tracta del parc que l’empresa catalana Rubau Energia ha instal·lat a Vidreres (la Selva)...
31/07/2024
L’Energètica assumeix la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet
És la primera central que es recupera d’un operador privat i afegirà 660 kW de potència renovable a l’empresa pública de la GeneralitatA partir del 31 de juliol L’Energètica ha assumit la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), La central, situada a...
15/07/2024
L’Energètica comença a subministrar avui les línies 9 i 10 del metro de Barcelona
Ifercat esdevé des d’aquest 15 de juliol el principal consumidor de l’empresa pública derenovables L’Energètica subministra des d’avui l’energia d’origen renovable necessària per fer funcionar leslínies 9 i 10 del metro de Barcelona. A partir d’aquest 15 de juliol el titular de les instal·lacions,Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), passa a ser...
10/07/2024
El president Aragonès i el conseller Mascort visiten L’Energètica
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, han visitat avui la seu de L’Energètica, acompanyats de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas; la directora general d’Energia, Assumpta Ferran; i la directora de l’Institut Català de L’Energia, Marta...
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar la navegació de l'usuari i assegurar el correcte funcionament del lloc web. Pot acceptar o rebutjar totes les cookies fent clic al botó "Acceptar tot" o "Rebutjar tot" respectivament, així com configurar-les segons les seves preferències fent clic al botó "Configuració de cookies". Per a més informació pot visitar la nostra Política de Cookies.
Panell de configuració de cookies
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.