Actualitat

 

L'autoconsum s'expandeix: el nou radi de 5 km impulsa l'energia compartida de proximitat

31/03/2026
Imagen noticia

El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilient

En un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels combustibles fòssils i la inestabilitat energètica. El nou marc situa l’autoconsum renovable com una eina clau per reduir la dependència exterior i reforçar la resiliència del sistema energètic.

La mesura més destacada és l’ampliació de la distància màxima entre generació i consum en autoconsum col·lectiu, que passa de 2 a 5 quilòmetres. Aquest canvi, llargament reivindicat pel sector, permet superar limitacions tècniques i facilitar nous models de producció i consum compartit d’energia.

Dels 2 als 5 km: una ampliació amb impacte directe

Fins ara, el límit de 2 km restringia la viabilitat de molts projectes col·lectius. Amb el nou radi de 5 km, s’amplien significativament les possibilitats de connexió entre instal·lacions de generació i punts de consum, especialment en entorns urbans i industrials.

Aquest canvi facilita, per exemple, que habitatges puguin associar-se a instal·lacions fotovoltaiques situades en cobertes de naus industrials o altres espais disponibles dins d’aquest radi. En la pràctica, això permet escalar l’autoconsum col·lectiu i afavorir la creació de comunitats energètiques.

Autoconsum col·lectiu: energia de quilòmetre zero

L’autoconsum col·lectiu és un sistema de generació i repartiment d’energia renovable de quilòmetre zero. L’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica, com ara a la coberta d’un edifici, pot ser aprofitada per qualsevol consumidor situat a menys de 5 km del punt de generació.

Aquesta modalitat permet optimitzar els recursos energètics disponibles. Per exemple, es pot generar energia en cobertes amb gran superfície, com les d’equipaments educatius o industrials, i destinar-la al consum d’edificis amb més demanda però menys espai disponible, com una estació depuradora d’aigua.

A més, aquest model comporta un estalvi significatiu en la factura elèctrica, ja que evita determinats peatges de xarxa gràcies a aquest consum de proximitat. En definitiva, l’ampliació del radi incrementa el nombre d’ens públics i privats que poden reduir la seva despesa energètica i les seves emissions.

Un canvi de model energètic

El decret incorpora també mesures fiscals per reduir la barrera d’entrada. Les deduccions a l’IRPF poden arribar fins al 20% de la inversió en instal·lacions d’autoconsum en edificis residencials, incloent-hi sistemes d’emmagatzematge. Aquestes mesures milloren la rendibilitat de les instal·lacions i contribueixen a estabilitzar la despesa energètica de les llars en un context de volatilitat dels preus.

Més enllà de les mesures concretes, el nou marc impulsa un model energètic més distribuït i participatiu, amb eines com el gestor d’autoconsum, la reserva de capacitat i les comunitats energètiques, incorporant també criteris socials i territorials. Així, l’autoconsum es consolida com una infraestructura clau per reduir la dependència exterior i avançar cap a un sistema més resilient.


Últimes notícies

Administracions públiques i societat civil reflexionen sobre la implantació de renovables en una jornada al Port de Tarragona

23/01/2025
Administracions públiques i societat civil reflexionen sobre la implantació de renovables en una jornada al Port de Tarragona

El Museu del Port de Tarragona ha acollit una jornada de debat sobre les bones pràctiques en la implantació de les energies renovables. Sota el títol ‘Eines per una transició justa amb el territori’ més de seixanta agents públics i privats van posar en comú experiències en un espai de reflexió sobre l’impacte...

L’Energètica assoleix els 4.000 punts de subministrament

15/01/2025
L’Energètica assoleix els 4.000 punts de subministrament

L’empresa pública de renovables ja abasteix tots els Departaments de la GeneralitatLa companyia preveu multiplicar per deu l’energia proveïda a l’Administració aquest any.L’Energètica comença l’any arribant als 4.000 punts de subministrament gestionats al conjunt de l’Administració, amb la incorporació de tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya a la...

El canvi climàtic i la producció d’energies renovables

10/01/2025
El canvi climàtic i la producció d’energies renovables

L’escalfament global accelerat de l’últim segle suposa una de les amenaces més importants a mitjà i llarg termini per a la nostra forma de vida actual. Pel que fa al sector energètic, el canvi climàtic està transformant el panorama global de producció i té un impacte directe en les principals fonts...

L’Energètica estrena a Vidreres el seu primer parc solar

27/12/2024
L’Energètica estrena a Vidreres el seu primer parc solar

L’Energètica ha celebrat l’obertura oficial de la seva primera planta solar. El parc fotovoltaic, situat a Vidreres (la Selva), té una potència de 3,4 megawatts pic (MWp) i l’ha adquirit a través de la crida pública per la compra de projectes que va fer al juliol, amb una inversió total...

L’Energètica preselecciona els dos primers parcs solars a terra per comprar

14/10/2024
L’Energètica preselecciona els dos primers parcs solars a terra per comprar

L’Energètica ha preseleccionat dos dels projectes que s’han presentat al procés de compra per crida pública de parcs solars de fins a 5 megawatts (MW) de potència que es va convocar el mes de juliol. Es tracta del parc que l’empresa catalana Rubau Energia ha instal·lat a Vidreres (la Selva)...

L’Energètica assumeix la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet

31/07/2024
L’Energètica assumeix la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet

És la primera central que es recupera d’un operador privat i afegirà 660 kW de potència renovable a l’empresa pública de la GeneralitatA partir del 31 de juliol L’Energètica ha assumit la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), La central, situada a...

;