El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilient
En un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels combustibles fòssils i la inestabilitat energètica. El nou marc situa l’autoconsum renovable com una eina clau per reduir la dependència exterior i reforçar la resiliència del sistema energètic.
La mesura més destacada és l’ampliació de la distància màxima entre generació i consum en autoconsum col·lectiu, que passa de 2 a 5 quilòmetres. Aquest canvi, llargament reivindicat pel sector, permet superar limitacions tècniques i facilitar nous models de producció i consum compartit d’energia.
Dels 2 als 5 km: una ampliació amb impacte directe
Fins ara, el límit de 2 km restringia la viabilitat de molts projectes col·lectius. Amb el nou radi de 5 km, s’amplien significativament les possibilitats de connexió entre instal·lacions de generació i punts de consum, especialment en entorns urbans i industrials.
Aquest canvi facilita, per exemple, que habitatges puguin associar-se a instal·lacions fotovoltaiques situades en cobertes de naus industrials o altres espais disponibles dins d’aquest radi. En la pràctica, això permet escalar l’autoconsum col·lectiu i afavorir la creació de comunitats energètiques.
Autoconsum col·lectiu: energia de quilòmetre zero
L’autoconsum col·lectiu és un sistema de generació i repartiment d’energia renovable de quilòmetre zero. L’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica, com ara a la coberta d’un edifici, pot ser aprofitada per qualsevol consumidor situat a menys de 5 km del punt de generació.
Aquesta modalitat permet optimitzar els recursos energètics disponibles. Per exemple, es pot generar energia en cobertes amb gran superfície, com les d’equipaments educatius o industrials, i destinar-la al consum d’edificis amb més demanda però menys espai disponible, com una estació depuradora d’aigua.
A més, aquest model comporta un estalvi significatiu en la factura elèctrica, ja que evita determinats peatges de xarxa gràcies a aquest consum de proximitat. En definitiva, l’ampliació del radi incrementa el nombre d’ens públics i privats que poden reduir la seva despesa energètica i les seves emissions.
Un canvi de model energètic
El decret incorpora també mesures fiscals per reduir la barrera d’entrada. Les deduccions a l’IRPF poden arribar fins al 20% de la inversió en instal·lacions d’autoconsum en edificis residencials, incloent-hi sistemes d’emmagatzematge. Aquestes mesures milloren la rendibilitat de les instal·lacions i contribueixen a estabilitzar la despesa energètica de les llars en un context de volatilitat dels preus.
Més enllà de les mesures concretes, el nou marc impulsa un model energètic més distribuït i participatiu, amb eines com el gestor d’autoconsum, la reserva de capacitat i les comunitats energètiques, incorporant també criteris socials i territorials. Així, l’autoconsum es consolida com una infraestructura clau per reduir la dependència exterior i avançar cap a un sistema més resilient.
La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven...
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...
L’energia solar, una de les dues fonts renovables més conegudes juntament amb l’eòlica, ha guanyat aquests últims anys cada cop més popularitat i força a la Unió Europea fins a convertir-se en la font renovable de referència per a la ciutadania europea.Si bé el descobriment de la funció fotovoltaica data...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|