El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilient
En un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels combustibles fòssils i la inestabilitat energètica. El nou marc situa l’autoconsum renovable com una eina clau per reduir la dependència exterior i reforçar la resiliència del sistema energètic.
La mesura més destacada és l’ampliació de la distància màxima entre generació i consum en autoconsum col·lectiu, que passa de 2 a 5 quilòmetres. Aquest canvi, llargament reivindicat pel sector, permet superar limitacions tècniques i facilitar nous models de producció i consum compartit d’energia.
Dels 2 als 5 km: una ampliació amb impacte directe
Fins ara, el límit de 2 km restringia la viabilitat de molts projectes col·lectius. Amb el nou radi de 5 km, s’amplien significativament les possibilitats de connexió entre instal·lacions de generació i punts de consum, especialment en entorns urbans i industrials.
Aquest canvi facilita, per exemple, que habitatges puguin associar-se a instal·lacions fotovoltaiques situades en cobertes de naus industrials o altres espais disponibles dins d’aquest radi. En la pràctica, això permet escalar l’autoconsum col·lectiu i afavorir la creació de comunitats energètiques.
Autoconsum col·lectiu: energia de quilòmetre zero
L’autoconsum col·lectiu és un sistema de generació i repartiment d’energia renovable de quilòmetre zero. L’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica, com ara a la coberta d’un edifici, pot ser aprofitada per qualsevol consumidor situat a menys de 5 km del punt de generació.
Aquesta modalitat permet optimitzar els recursos energètics disponibles. Per exemple, es pot generar energia en cobertes amb gran superfície, com les d’equipaments educatius o industrials, i destinar-la al consum d’edificis amb més demanda però menys espai disponible, com una estació depuradora d’aigua.
A més, aquest model comporta un estalvi significatiu en la factura elèctrica, ja que evita determinats peatges de xarxa gràcies a aquest consum de proximitat. En definitiva, l’ampliació del radi incrementa el nombre d’ens públics i privats que poden reduir la seva despesa energètica i les seves emissions.
Un canvi de model energètic
El decret incorpora també mesures fiscals per reduir la barrera d’entrada. Les deduccions a l’IRPF poden arribar fins al 20% de la inversió en instal·lacions d’autoconsum en edificis residencials, incloent-hi sistemes d’emmagatzematge. Aquestes mesures milloren la rendibilitat de les instal·lacions i contribueixen a estabilitzar la despesa energètica de les llars en un context de volatilitat dels preus.
Més enllà de les mesures concretes, el nou marc impulsa un model energètic més distribuït i participatiu, amb eines com el gestor d’autoconsum, la reserva de capacitat i les comunitats energètiques, incorporant també criteris socials i territorials. Així, l’autoconsum es consolida com una infraestructura clau per reduir la dependència exterior i avançar cap a un sistema més resilient.
Les estacions de recàrrega solar impulsen la mobilitat elèctrica a CatalunyaEls últims anys, la mobilitat elèctrica ha experimentat un creixement notable a Catalunya, impulsada per la necessitat de reduir les emissions contaminants derivades de les accions quotidianes, la renovació del parc mòbil i la implementació de Zones de Baixes Emissions (ZBE)...
Amb una xarxa d’energia solar fotovoltaica en creixement a Catalunya, l’accés al sòl ha esdevingut un dels grans reptes per a la implantació a gran escala. Davant d’aquesta limitació, les instal·lacions flotants sobre embassaments i altres cossos d’aigua emergeixen com una solució amb múltiples avantatges: optimitzen l’espai, redueixen l’evaporació i milloren l’eficiència...
Obrir el llum d’una habitació buida, mantenir els electrodomèstics encesos en mode d’espera o escalfar una casa sense un bon aïllament són accions quotidianes que semblen inofensives, però que sumades generen un impacte energètic enorme. El malbaratament energètic és una de les grans barreres cap a una transició sostenible: una despesa...
El 2022, els habitatges van representar més del 25% del consum d’energia final arreu de la Unió Europea. Així ho exposa l’informe de consum energètic de les llars publicat per l’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. És per això que, quan parlem del gran repte de la transició energètica, la descarbonització...
L’Energètica ha rebut aquest mes la visita de la doctora en Economia Mar Reguant i el comunicador expert en renovables Jaume Morron. En la xerrada als treballadors de l’empresa pública, tots dos han exposat el paper de les energies renovables i les grans oportunitats que té Catalunya per avançar en...
Quan pensem en la generació d’energia per a l’autoconsum ens solen venir al cap les plaques fotovoltaiques a les teulades. Però l’energia eòlica també és una aliada a l’hora de produir energia consumida en quilòmetre zero, especialment vàlida per a activitats que requereixen un gran consum elèctric. És el que...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|