El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilient
En un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels combustibles fòssils i la inestabilitat energètica. El nou marc situa l’autoconsum renovable com una eina clau per reduir la dependència exterior i reforçar la resiliència del sistema energètic.
La mesura més destacada és l’ampliació de la distància màxima entre generació i consum en autoconsum col·lectiu, que passa de 2 a 5 quilòmetres. Aquest canvi, llargament reivindicat pel sector, permet superar limitacions tècniques i facilitar nous models de producció i consum compartit d’energia.
Dels 2 als 5 km: una ampliació amb impacte directe
Fins ara, el límit de 2 km restringia la viabilitat de molts projectes col·lectius. Amb el nou radi de 5 km, s’amplien significativament les possibilitats de connexió entre instal·lacions de generació i punts de consum, especialment en entorns urbans i industrials.
Aquest canvi facilita, per exemple, que habitatges puguin associar-se a instal·lacions fotovoltaiques situades en cobertes de naus industrials o altres espais disponibles dins d’aquest radi. En la pràctica, això permet escalar l’autoconsum col·lectiu i afavorir la creació de comunitats energètiques.
Autoconsum col·lectiu: energia de quilòmetre zero
L’autoconsum col·lectiu és un sistema de generació i repartiment d’energia renovable de quilòmetre zero. L’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica, com ara a la coberta d’un edifici, pot ser aprofitada per qualsevol consumidor situat a menys de 5 km del punt de generació.
Aquesta modalitat permet optimitzar els recursos energètics disponibles. Per exemple, es pot generar energia en cobertes amb gran superfície, com les d’equipaments educatius o industrials, i destinar-la al consum d’edificis amb més demanda però menys espai disponible, com una estació depuradora d’aigua.
A més, aquest model comporta un estalvi significatiu en la factura elèctrica, ja que evita determinats peatges de xarxa gràcies a aquest consum de proximitat. En definitiva, l’ampliació del radi incrementa el nombre d’ens públics i privats que poden reduir la seva despesa energètica i les seves emissions.
Un canvi de model energètic
El decret incorpora també mesures fiscals per reduir la barrera d’entrada. Les deduccions a l’IRPF poden arribar fins al 20% de la inversió en instal·lacions d’autoconsum en edificis residencials, incloent-hi sistemes d’emmagatzematge. Aquestes mesures milloren la rendibilitat de les instal·lacions i contribueixen a estabilitzar la despesa energètica de les llars en un context de volatilitat dels preus.
Més enllà de les mesures concretes, el nou marc impulsa un model energètic més distribuït i participatiu, amb eines com el gestor d’autoconsum, la reserva de capacitat i les comunitats energètiques, incorporant també criteris socials i territorials. Així, l’autoconsum es consolida com una infraestructura clau per reduir la dependència exterior i avançar cap a un sistema més resilient.
L’Energètica ha començat a subministrar l’Ens d’Abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL). L’empresa pública d’energia de la Generalitat proveeix amb energia d’origen renovable des d’aquest 6 de setembre els diversos equipaments d’ATL, que consumeixen en el seu conjunt 345 gigawatts hora (GWh) anuals a través de 242 punts de subministrament per dur...
Com es pot mesurar de manera acurada la petjada de carboni d’una organització? Cada any, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) posa a disposició de les empreses dues eines que ajuden a respondre aquesta pregunta: la guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i la seva calculadora...
L’Energètica ha posat en marxa el projecte d’ambientalització del parc solar fotovoltaic de Vidreres (Selva), situat a la urbanització La Goba. L’actuació transforma un espai de 2,36 hectàrees —que antigament acollia un circuit de motocròs— en un exemple de convivència entre producció energètica i preservació ecològica.Durant el 2025 es desplegaran les...
La central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), tanca el primer any d’explotació a càrrec de L’Energètica amb una producció acumulada d’un gigawatt hora (GWh) d’energia verda, l’equivalent al que consumeixen 250 llars en un any. Tenint en compte que la major part de l’any s’ha...
L’Energètica iniciarà els estudis preliminars per participar en el projecte de central hidroelèctrica reversible de la Baells (al Berguedà). L’empresa de renovables de la Generalitat encarregarà l’auditoria preventiva preceptiva perquè el Consell Executiu pugui autoritzar l’operació, ja que el projecte es considera una infraestructura estratègica per augmentar la resiliència del...
Els punts de recàrrega de vehicles electrificats —híbrids i elèctrics— ja compten amb una senyalització pròpia i específica. L’1 de juliol passat, la DGT va posar en marxa la Instrucció MOV 2022/12, una norma que modifica el Reglament General de Circulació per introduir-hi nous senyals que identifiquen aquestes instal·lacions i adapten...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|