El nou decret facilita l’autoconsum col·lectiu i reforça els incentius per avançar cap a un model energètic més distribuït i resilient
En un moment en què l’energia torna a situar-se al centre del debat global, el Govern ha aprovat el Reial decret llei 7/2026 en un context marcat per l’encariment dels combustibles fòssils i la inestabilitat energètica. El nou marc situa l’autoconsum renovable com una eina clau per reduir la dependència exterior i reforçar la resiliència del sistema energètic.
La mesura més destacada és l’ampliació de la distància màxima entre generació i consum en autoconsum col·lectiu, que passa de 2 a 5 quilòmetres. Aquest canvi, llargament reivindicat pel sector, permet superar limitacions tècniques i facilitar nous models de producció i consum compartit d’energia.
Dels 2 als 5 km: una ampliació amb impacte directe
Fins ara, el límit de 2 km restringia la viabilitat de molts projectes col·lectius. Amb el nou radi de 5 km, s’amplien significativament les possibilitats de connexió entre instal·lacions de generació i punts de consum, especialment en entorns urbans i industrials.
Aquest canvi facilita, per exemple, que habitatges puguin associar-se a instal·lacions fotovoltaiques situades en cobertes de naus industrials o altres espais disponibles dins d’aquest radi. En la pràctica, això permet escalar l’autoconsum col·lectiu i afavorir la creació de comunitats energètiques.
Autoconsum col·lectiu: energia de quilòmetre zero
L’autoconsum col·lectiu és un sistema de generació i repartiment d’energia renovable de quilòmetre zero. L’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica, com ara a la coberta d’un edifici, pot ser aprofitada per qualsevol consumidor situat a menys de 5 km del punt de generació.
Aquesta modalitat permet optimitzar els recursos energètics disponibles. Per exemple, es pot generar energia en cobertes amb gran superfície, com les d’equipaments educatius o industrials, i destinar-la al consum d’edificis amb més demanda però menys espai disponible, com una estació depuradora d’aigua.
A més, aquest model comporta un estalvi significatiu en la factura elèctrica, ja que evita determinats peatges de xarxa gràcies a aquest consum de proximitat. En definitiva, l’ampliació del radi incrementa el nombre d’ens públics i privats que poden reduir la seva despesa energètica i les seves emissions.
Un canvi de model energètic
El decret incorpora també mesures fiscals per reduir la barrera d’entrada. Les deduccions a l’IRPF poden arribar fins al 20% de la inversió en instal·lacions d’autoconsum en edificis residencials, incloent-hi sistemes d’emmagatzematge. Aquestes mesures milloren la rendibilitat de les instal·lacions i contribueixen a estabilitzar la despesa energètica de les llars en un context de volatilitat dels preus.
Més enllà de les mesures concretes, el nou marc impulsa un model energètic més distribuït i participatiu, amb eines com el gestor d’autoconsum, la reserva de capacitat i les comunitats energètiques, incorporant també criteris socials i territorials. Així, l’autoconsum es consolida com una infraestructura clau per reduir la dependència exterior i avançar cap a un sistema més resilient.
Avança el desplegament del Pla d’Impuls del Vehicle Elèctric amb un acord entre L’Energètica i Endolla Barcelona per potenciar l’electromobilitat a CatalunyaAmbdues parts treballaran plegades en el diagnòstic i la definició dels principals reptes de la nova xarxa de punts de càrrega per a vehicles elèctrics anunciada pel Govern de...
La primavera representa un dels millors moments de l’any per a l’energia solar. Amb dies més llargs, radiació solar més intensa i temperatures ideals per al rendiment dels panells fotovoltaics, aquesta és una de les estacions més favorables per generar electricitat renovable.D’acord amb les dades de l’AEMET, la radiació solar mitjana a...
La transició cap a un sistema energètic 100% renovable demana nous mecanismes per mantenir l’equilibri entre oferta i demanda. Un dels més importants —i encara poc conegut pel gran públic— és la flexibilitat de la demanda: la capacitat d’ajustar el consum elèctric en funció de la disponibilitat d’energia renovable.Aquest va ser...
La central hidroelèctrica de Can Trinxet, gestionada per L’Energètica i situada a Sant Quirze de Besora (Osona), ha tornat a injectar electricitat renovable a la xarxa durant el mes de març després de dos mesos d’inactivitat per la manca de pluges.D’acord amb les dades registrades fins al dia 25, la producció...
Les centrals reversibles, la gran bateria d’una Europa renovableEuropa està accelerant la cursa per trobar solucions que facin possible un futur 100 % renovable. Una de les més eficients i provades són les centrals hidroelèctriques reversibles, també conegudes com a centrals de bombeig. Però, què són exactament?El funcionament és senzill: quan...
L’empresa de renovables de la Generalitat destinarà entre 5 i 12 milions d’euros a adquirir instal·lacions de fins a 5 MW de potènciaL’Energètica inicia dilluns que ve el segon procés de compra de parcs solars mitjançant un procediment de crida pública, obert a totes les empreses interessades a vendre instal·lacions...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|