La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.
En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven tot el seu dret a determinar les condicions d’explotació dels seus recursos energètics i decidir sobre l’estructura general del seu proveïment energètic, la UE ha fet passes importants pel que fa a construir un marc energètic europeu sobirà i sostenible, especialment atesa la voluntat de deixar de dependre dels combustibles fòssils provinents de Rússia.
Mirant al futur: el Pacte Verd Europeu
A finals del 2019, la Comissió Europea va presentar el Pacte Verd Europeu, un full de ruta que busca convertir Europa en el primer continent climàticament neutre de cara a l’any 2050, tot impulsant la competitivitat de la UE en aquest àmbit i garantint una transició justa i inclusiva per als territoris i sectors de la població. El pla, finançat amb 1,8 bilions d’euros en un pressupost de 7 anys, també contempla, més a curt termini, reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en, almenys, un 55% abans del 2030.
A banda del Pacte Verd Europeu, la UE opera més iniciatives vinculades a una estratègia energètica sostenible. Per exemple, el Mecanisme “Connectar Europa” (CEF, pel nom en anglès Connecting Europe Facility) busca dotar d’inversió aquelles infraestructures de transport, energia i projectes digitals que ajudin a vincular els estats membres entre ells. Pel que fa al camp de l’energia, concretament, el CEF té com a objectius afavorir la descarbonització de l’economia a través de l’eficiència energètica i un proveïment energètic segur i estable, així com facilitar la cooperació transfronterera en matèria d’energia, incloent-hi les energies renovables.
REPower EU: un model energètic europeu sobirà
Arran de la invasió d’Ucraïna el 2022, la Unió Europea es va fixar com a repte trencar la dependència dels territoris comunitaris dels combustibles fòssils russos abans del 2030. El pla de desconnexió del gas provinent de Rússia es va anomenar REPowerEU i es va presentar el maig del 2022.
Si bé originalment el pla REPowerEU va néixer com a eina per assolir aquesta independència energètica, la Unió Europea ha aprofitat l’ocasió per accelerar la transició cap a un model energètic més net i sostenible a través de l’estavi d’energia —amb mesures concretes com la disminució de l’IVA per a sistemes de climatització d’alta eficiència i plans d’aïllament dels edificis—, la diversificació dels subministraments —tot creant una plataforma de compra comuna i voluntària per als estats membres que els ajudi a ser més presents en els mercats internacionals de gas, GNL (gas natural liquat) i hidrogen—, la substitució de combustibles fòssils per energies renovables i la combinació intel·ligent d’inversions i reformes —amb un pressupost de finançament de 210.000 milions d’euros fins al 2027 per aplicar els objectius d’optimització del model energètic comunitari—.
Tot plegat, les actuacions dels últims anys de la Unió Europea en matèria d’energia s’encaminen cap a l’assoliment de la sobirania energètica mitjançant l’ús d’energies renovables per tal de constituir un exemple d’actuació a nivell global i una garantia de seguretat i sostenibilitat per a la població dels estats i territoris membres.
L’energia eòlica i la solar són les clares protagonistes de la revolució renovable que vivim al món, i especialment a Europa, l’última dècada. La nul·la contaminació que genera, els seus costos molt més baixos que altres fonts d’energia i la gran capacitat de creixement de què disposen a futur només...
Avui, 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que busca donar una cara humana als temes ambientals, animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament conscient amb la causa mediambiental i, també, visibilitzar les iniciatives a favor de la sostenibilitat.A L’Energètica, la sostenibilitat és...
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...