Actualitat

 

Un continent verd: quina és la política energètica de la Unió Europea?

28/05/2024
Imagen noticia

La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.

En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven tot el seu dret a determinar les condicions d’explotació dels seus recursos energètics i decidir sobre l’estructura general del seu proveïment energètic, la UE ha fet passes importants pel que fa a construir un marc energètic europeu sobirà i sostenible, especialment atesa la voluntat de deixar de dependre dels combustibles fòssils provinents de Rússia.

Mirant al futur: el Pacte Verd Europeu

A finals del 2019, la Comissió Europea va presentar el Pacte Verd Europeu, un full de ruta que busca convertir Europa en el primer continent climàticament neutre de cara a l’any 2050, tot impulsant la competitivitat de la UE en aquest àmbit i garantint una transició justa i inclusiva per als territoris i sectors de la població. El pla, finançat amb 1,8 bilions d’euros en un pressupost de 7 anys, també contempla, més a curt termini, reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en, almenys, un 55% abans del 2030.

A banda del Pacte Verd Europeu, la UE opera més iniciatives vinculades a una estratègia energètica sostenible. Per exemple, el Mecanisme “Connectar Europa” (CEF, pel nom en anglès Connecting Europe Facility) busca dotar d’inversió aquelles infraestructures de transport, energia i projectes digitals que ajudin a vincular els estats membres entre ells. Pel que fa al camp de l’energia, concretament, el CEF té com a objectius afavorir la descarbonització de l’economia a través de l’eficiència energètica i un proveïment energètic segur i estable, així com facilitar la cooperació transfronterera en matèria d’energia, incloent-hi les energies renovables.

REPower EU: un model energètic europeu sobirà

Arran de la invasió d’Ucraïna el 2022, la Unió Europea es va fixar com a repte trencar la dependència dels territoris comunitaris dels combustibles fòssils russos abans del 2030. El pla de desconnexió del gas provinent de Rússia es va anomenar REPowerEU i es va presentar el maig del 2022.

Si bé originalment el pla REPowerEU va néixer com a eina per assolir aquesta independència energètica, la Unió Europea ha aprofitat l’ocasió per accelerar la transició cap a un model energètic més net i sostenible a través de l’estavi d’energia —amb mesures concretes com la disminució de l’IVA per a sistemes de climatització d’alta eficiència i plans d’aïllament dels edificis—, la diversificació dels subministraments —tot creant una plataforma de compra comuna i voluntària per als estats membres que els ajudi a ser més presents en els mercats internacionals de gas, GNL (gas natural liquat) i hidrogen—, la substitució de combustibles fòssils per energies renovables i la combinació intel·ligent d’inversions i reformes —amb un pressupost de finançament de 210.000 milions d’euros fins al 2027 per aplicar els objectius d’optimització del model energètic comunitari—.


Tot plegat, les actuacions dels últims anys de la Unió Europea en matèria d’energia s’encaminen cap a l’assoliment de la sobirania energètica mitjançant l’ús d’energies renovables per tal de constituir un exemple d’actuació a nivell global i una garantia de seguretat i sostenibilitat per a la població dels estats i territoris membres.

Últimes notícies

La solar, una energia renovable a l’abast de tothom

18/04/2024
La solar, una energia renovable a l’abast de tothom

L’energia solar, una de les dues fonts renovables més conegudes juntament amb l’eòlica, ha guanyat aquests últims anys cada cop més popularitat i força a la Unió Europea fins a convertir-se en la font renovable de referència per a la ciutadania europea.Si bé el descobriment de la funció fotovoltaica data...

Les renovables van aportar el 67% de tota l’energia generada a la península el març

01/04/2024
Les renovables van aportar el 67% de tota l’energia generada a la península el març

Les fonts renovables instal·lades a la península Ibèrica han aportat, durant el març, un 67,6% de tota l’energia generada al territori. En nombres absoluts, es tracta d’una producció total de 14.411 GWh, un 16,1% més que el mateix mes de l’any anterior.La cada cop creixent xarxa renovable ibèrica i la...

Les autopistes, megageneradors d’energia solar

28/03/2024
Les autopistes, megageneradors d’energia solar

A mesura que l’energia solar va guanyant força a tot Europa com a font potent de generació d’electricitat, especialment als països mediterranis, sorgeixen noves iniciatives que busquen facilitar-ne la implantació, també en territoris amb un espai disponible escàs.A diferència de les turbines eòliques, les plaques fotovoltaiques ocupen un espai molt...

Renovables contra la pobresa energètica

12/03/2024
Renovables contra la pobresa energètica

Segons el Síndic de Greuges, a Catalunya la pobresa energètica ja afecta gairebé el 20% de les famílies, que es veuen incapaces de mantenir casa seva a una temperatura adequada, suau a l’hivern i fresca a l’estiu. Aquest percentatge, que està per sobre de la mitjana espanyola (17,1%) i de...

Els EUA es fixen en la geotèrmia com a via cap a un futur energètic descarbonitzat

23/02/2024
Els EUA es fixen en la geotèrmia com a via cap a un futur energètic descarbonitzat

Una nova anàlisi encarregada pel Departament d’Energia dels Estats Units ha posat l’accent en les bombes de calor geotèrmiques com a punta de llança de la transformació del futur de la generació d’energia al país. L’estudi estima que instal·lar aquestes bombes al 70% dels edificis dels EUA podria reduir en...

Abaratim el cost de l’aigua amb l’energia solar

14/02/2024
Abaratim el cost de l’aigua amb l’energia solar

L’Energètica, empresa pública d’energia, està accelerant la implantació de plaques fotovoltaiques en infraestructures de generació d’aigua potable de la Generalitat, com ara estacions de tractament (ETAP), estacions depuradores (ED/EDAR), dessalinitzadores (ITAM) i dipòsits.Aquest 2024, i amb l’emergència per sequera com a principal motiu, aquestes plaques permetran doblar la capacitat de...